Aquest article tracta sobre una proposta per a la pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica i l\u2019aprenentatge de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, que intenta implicar al m\u00e0xim l\u2019alumnat en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge, cosa que li permet d\u2019assumir altes cotes de responsabilitat en la gesti\u00f3 de la classe. Es basa en els resultats d\u2019una investigaci\u00f3 que es va iniciar el 1995 i que va permetre de seguir, durant els quatre cursos de Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria, l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019un mateix grup d\u2019estudiants a les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. Tres anys m\u00e9s tard, ja fora de la influ\u00e8ncia del professor i amb la perspectiva del temps, es va tornar a recollir informaci\u00f3 sobre la funcionalitat atribu\u00efda a all\u00f2 que havien apr\u00e8s a les classes d\u2019autogesti\u00f3. A l\u2019article se sintetitzen les l\u00ednies mestres del plantejament esmentat i les conclusions pertinents sobre el seu valor educatiu per a una possible extrapolaci\u00f3 a altres casos i contexts.<\/p>\n\n