{"id":1101,"date":"2020-06-25T10:55:08","date_gmt":"2020-06-25T10:55:08","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=1101"},"modified":"2020-10-05T09:03:46","modified_gmt":"2020-10-05T09:03:46","slug":"actituds-cap-al-dopatge-en-estudiants-de-ciencies-de-lesport","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/actituds-cap-al-dopatge-en-estudiants-de-ciencies-de-lesport\/","title":{"rendered":"Actituds cap al dopatge en estudiants de ci\u00e8ncies de l\u2019esport"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El dopatge no solament \u00e9s una preocupaci\u00f3 dins de l\u2019esport, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la societat, ja que \u00e9s un tema candent i \u00e9s necessari atendre\u2019l en la formaci\u00f3 dels futurs professionals de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport. L\u2019objectiu del present treball va ser con\u00e8ixer les actituds cap al dopatge que tenen els estudiants del grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport de la Universitat de Val\u00e8ncia. Sobre una mostra de 347 alumnes, es va administrar un q\u00fcestionari dissenyat expressament i el contingut del qual es basava en estudis similars. Com a principals resultats es va obtenir que un 94.25 % de l\u2019alumnat es posiciona en contra d\u2019una possible legalitzaci\u00f3 del dopatge, mentre que un 5.75 % es mostra a favor. Davant la pregunta \u201cen quin cas es doparien com a esportistes?\u201d, les tres raons principals van ser: a) obtenir grans quantitats de diners; b) augmentar el rendiment esportiu i aconseguir un or ol\u00edmpic, i c) ser un dels esportistes amb m\u00e9s \u00e8xit de la hist\u00f2ria, aconseguint fama mundial. Cadascuna d\u2019elles va ser assenyalada per una cinquena part de la mostra, aproximadament. Tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies en la variable sexe. En la majoria de les situacions plantejades es doparien el doble de percentatge d\u2019homes que de dones. Aix\u00ed doncs, encara que els estudiants s\u00f3n contraris majorit\u00e0riament a la legalitzaci\u00f3 del dopatge, alguns d\u2019ells s\u00ed que es doparien si fossin esportistes d\u2019alt rendiment.  <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> actituds<\/span>, alumnat<\/span>, dopatge<\/span>, salut<\/span>, universitat<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El dopatge \u00e9s un comportament sancionat en l\u2019esport. Per aix\u00f2, es pressuposa que el paper dels seus professionals va sempre en contra d\u2019aquesta conducta. No obstant aix\u00f2, en algunes ocasions, els entrenadors no ajuden en la seva prevenci\u00f3 (Laure et al., 2001<\/a>) o fins i tot promouen de manera indirecta actituds positives cap al dopatge (Hodge et al., 2013<\/a>). Actituds que tamb\u00e9 poden observar-se en altres col\u00b7lectius com a monitors i metges esportius (Tanner et al., 1995<\/a>). En l\u2019\u00e0mbit educatiu, el professorat ha d\u2019afrontar la prevenci\u00f3 contra el dopatge en l\u2019adolesc\u00e8ncia, una poblaci\u00f3 amb xifres extremadament preocupants en el cas concret del dopatge recreacional representat pels esteroides anabolitzants (Rachon et al., 2006<\/a>). Per part seva, Strelan i Boeckmann (2006)<\/a> troben que l\u2019educaci\u00f3 en valors morals i cap a la salut \u00e9s una arma m\u00e9s efica\u00e7 en la lluita contra el dopatge que la pres\u00e8ncia de sancions en les competicions. Aix\u00ed doncs, els practicants d\u2019activitats fisicoesportives han de ser educats sempre en un context on la salut i l\u2019\u00e8tica siguin el m\u00e9s important, ra\u00f3 per la qual \u00e9s necessari estudiar els agents educatius, i el paper que juguen en la concepci\u00f3 i prevenci\u00f3 d\u2019aquest. En aquest sentit, les actituds i la formaci\u00f3 dels professionals de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019activitat f\u00edsica cap al dopatge \u00e9s un element substancial. <\/p>\n\n\n\n

Les actituds cap al dopatge tamb\u00e9 han estat abordades des de l\u2019\u00e0mbit de la recerca, on es poden distingir diversos focus d\u2019atenci\u00f3. Dos d\u2019ells s\u00f3n l\u2019actitud cap a una possible legalitzaci\u00f3 d\u2019aquesta conducta en l\u2019esport i els motius que conduirien a dopar-se. L\u2019actitud cap a una possible legalitzaci\u00f3 del dopatge s\u2019ha centrat en con\u00e8ixer l\u2019opini\u00f3 referent a diversos col\u00b7lectius com la poblaci\u00f3 general (Stamm et al., 2008<\/a>), els esportistes (Stamm et al., 2008<\/a>; Wanjek et al., 2007<\/a>), els entrenadors (Engelberg i Moston, 2015;<\/a> Fung, 2006<\/a>; Mandic et al., 2013<\/a>) i tamb\u00e9 els estudiants universitaris (Awaisu et al., 2015<\/a>; Saito et al., 2013<\/a>; Vangrunderbeek i Tolleneer, 2010<\/a>). Encara que amb diferent proporcionalitat, els seus resultats coincideixen a mostrar un desacord majoritari cap a la legalitzaci\u00f3 del dopatge en l\u2019esport. Quant als motius que conduirien a dopar-se, el m\u00e9s important seria guanyar les competicions i millorar el rendiment esportiu (Connor et al., 2013<\/a>; Mroczkowska, 2011<\/a>; Scarpino et al., 1990<\/a>; Striegel et al., 2002<\/a>). Altres estudis assenyalen que en la conducta dopant tamb\u00e9 influeixen: la percepci\u00f3 que la resta de competidors es dopi (Dunn et al., 2012<\/a>; Morente-S\u00e1nchez i Zabala, 2013<\/a>); una major orientaci\u00f3 cap a l\u2019ego que cap a la tasca a l\u2019hora de competir (Sas-Nowosielski i Swiatkowska, 2008<\/a>); no veure malament el saltar-se les regles (Whitaker et al., 2012<\/a>), o el fet d\u2019estar a favor de la legalitzaci\u00f3 del dopatge (Kindlundh et al., 1998<\/a>; Petr\u00f3czi, 2007<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Es defineixen aix\u00ed dues preguntes b\u00e0siques de recerca que han servit de referent per a plantejar el present treball: \u00bfquina opini\u00f3 t\u00e9 un col\u00b7lectiu particular de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esport sobre una possible legalitzaci\u00f3 del dopatge? i en quins casos es doparien? Atenent a aquestes, el prop\u00f2sit d\u2019aquest estudi va ser con\u00e8ixer les actituds cap al dopatge en els futurs professionals que s\u2019estan formant, concretament, l\u2019alumnat que cursa el grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport (CAFE). Es pret\u00e9n, per tant, con\u00e8ixer l\u2019opini\u00f3 d\u2019aquest col\u00b7lectiu sobre una hipot\u00e8tica legalitzaci\u00f3 del dopatge en l\u2019esport d\u2019alt rendiment i con\u00e8ixer els motius que portarien a aquest alumnat a dopar-se i les variables que s\u2019hi poden associar. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi realitzat t\u00e9 un car\u00e0cter descriptiu i quantitatiu. Es va subministrar un q\u00fcestionari sobre actituds cap al dopatge a una mostra d\u2019estudiants en CAFE de la Universitat de Val\u00e8ncia (UV). <\/p>\n\n\n\n

Mostra <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les dades es van recollir en el curs acad\u00e8mic 2014-15, quan hi havia un total de 723 estudiants, 595 homes i 128 dones, matriculats a CAFE a la Facultat de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport de la UV. La mostra final d\u2019aquest estudi la van conformar 347 estudiants, 295 homes i 52 dones, que correspon a un marge d\u2019error m\u00e0xim del 3.8 %. L\u2019edat mitjana de la mostra \u00e9s de 21.64 anys (DE <\/em>\u00b1 4.81). <\/p>\n\n\n\n

Instrument i procediment de recollida de dades <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per a la recollida de dades es va utilitzar un q\u00fcestionari de resposta estructurada i autocomplementada de manera escrita elaborat expressament. Per a establir la validesa interna del q\u00fcestionari es va utilitzar la validesa de contingut. En aquesta mena de validesa no es recorre a un criteri estad\u00edstic, sin\u00f3 a un que es basa en la justificaci\u00f3 del contingut del q\u00fcestionari perqu\u00e8 s\u2019ajusti a la realitat que pret\u00e9n estudiar. Es va establir d\u2019acord amb tres aspectes: a) la l\u00f2gica interna del q\u00fcestionari mitjan\u00e7ant l\u2019estructuraci\u00f3 d\u2019aquest en les diferents dimensions d\u2019estudi; b) la representativitat conceptual d\u2019aquestes dimensions prenent com a referent per a la seva elaboraci\u00f3 estudis sobre opini\u00f3 i actitud davant el dopatge (Connor et al., 2013<\/a>; Mroczkowska, 2011<\/a>; Whitaker et al., 2012<\/a>), i c) la posterior revisi\u00f3 del q\u00fcestionari a trav\u00e9s d\u2019un judici d\u2019experts en el qual van participar tres professors titulars d\u2019universitat aliens al projecte i que van donar la seva aprovaci\u00f3 a la versi\u00f3 final del q\u00fcestionari. <\/p>\n\n\n\n

La recollida de les dades es va dur a terme mitjan\u00e7ant l\u2019administraci\u00f3 del q\u00fcestionari, en diferents dies del mes d\u2019abril de 2015, en les classes te\u00f2riques desenvolupades en la Facultat de l\u2019Activitat F\u00edsica i l\u2019Esport de la UV, comptant amb l\u2019autoritzaci\u00f3 pr\u00e8via de la direcci\u00f3 del centre i del professorat de les assignatures en q\u00fcesti\u00f3. Un dels investigadors va estar present en el proc\u00e9s d\u2019obtenci\u00f3 de les dades, tant en el moment de lliurament dels q\u00fcestionaris com en el seu emplenament i, finalment, en la seva recollida. Les instruccions pertinents per a poder emplenar el q\u00fcestionari correctament es van dur a terme abans del lliurament d\u2019aquest. S\u2019informava l\u2019alumnat que les dades proporcionades s\u2019utilitzarien amb finalitats acad\u00e8miques. L\u2019emplenament del q\u00fcestionari era totalment volunt\u00e0ria. Els participants trigaven al voltant de 10 minuts a completar-ho. Tamb\u00e9 es van tenir en compte altres aspectes \u00e8tics indispensables per a dur a terme la recollida d\u2019informaci\u00f3, proporcionant l\u2019anonimat total i la privacitat de les dades de les persones enquestades. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En aquest estudi s\u2019han realitzat dos nivells d\u2019an\u00e0lisis. El primer consisteix en el c\u00e0lcul d\u2019\u00edndexs estad\u00edstics amb l\u2019objectiu de descriure aquelles variables obtingudes, mitjan\u00e7ant distribucions de freq\u00fc\u00e8ncies, percentatges, mitjanes i desviacions t\u00edpiques. El segon nivell se centra en l\u2019an\u00e0lisi de les relacions existents entre diverses variables d\u2019estudi, i entre aquestes i les variables sociodemogr\u00e0fiques. Per trobar el grau de rellev\u00e0ncia entre variables categ\u00f2riques es va emprar la prova estad\u00edstica khi quadrat, i el m\u00e8tode concret triat va ser Monte Carlo. En aquells casos en els quals es van combinar variables d\u2019estudi i generals amb m\u00e9s de dues categories es va dur a terme el coeficient de conting\u00e8ncia, per a analitzar i interpretar la independ\u00e8ncia o depend\u00e8ncia entre les variables. Per a descriure la relaci\u00f3 entre variables categ\u00f2riques es va rec\u00f3rrer a taules de conting\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats s\u2019agrupen en dos subapartats: opini\u00f3 sobre una hipot\u00e8tica legalitzaci\u00f3 del dopatge en l\u2019esport d\u2019alt rendiment i motius que portarien a dopar-se. <\/p>\n\n\n\n

Opini\u00f3 sobre una hipot\u00e8tica legalitzaci\u00f3 del dopatge en l\u2019esport d\u2019alt rendiment <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Del total de 347 estudiants que van respondre a aquesta q\u00fcesti\u00f3, 327 (94.24 %) es mostren contraris a la legalitzaci\u00f3 del dopatge en l\u2019esport d\u2019alt rendiment, mentre que 20 (5.76 %) es mostra a favor de permetre-ho. De les 52 dones enquestades, cap es va mostrar a favor de la seva legalitzaci\u00f3. Malgrat que nom\u00e9s els homes van respondre afirmativament a la possibilitat de legalitzar-ho, no es va trobar una associaci\u00f3 significativa entre la variable sexe i l\u2019opini\u00f3 de legalitzar el dopatge en l\u2019esport d\u2019alt rendiment. <\/p>\n\n\n\n

Motius que portarien a dopar-se <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es van presentar cinc motius a l\u2019alumnat pels quals suposadament s\u2019arribarien a dopar segons l\u2019objectiu perseguit. A la taula 1 es mostren les freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges en relaci\u00f3 amb aquests. <\/p>\n\n\n\n

En el referit a la relaci\u00f3 entre els motius que portarien a dopar-se i el sexe de l\u2019enquestat, \u00fanicament s\u2019han trobat difer\u00e8ncies significatives en l\u2019opci\u00f3 d\u2019obtenir grans quantitats de diners, on els homes tenen una major representaci\u00f3 en aquesta categoria en comparaci\u00f3 amb les dones (\u03c721 = 10.688; p < <\/em>.05). 80 homes (27.12 %) assenyalen que es doparien per a aconseguir aquest objectiu, mentre que nom\u00e9s 3 dones (5.76 %) ho farien. En la resta de motius, la tend\u00e8ncia es mant\u00e9: per a augmentar el rendiment i aconseguir una medalla d\u2019or, es doparien 64 homes (21.069 %) per 9 dones (17.30 %); per a aconseguir ser un dels esportistes amb m\u00e9s \u00e8xit de la hist\u00f2ria, tenint fama mundial, 60 homes (20.33 %) per 5 dones (9.61 %); per a ser admirada\/o pel seu entorn social (amics, companys, familiars, parella), 15 homes (5,08 %) per 1 dona (1.92 %); i per a obtenir un atractiu f\u00edsic molt millor, 34 homes (11.52 %) per 2 dones (3.84 %). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1 <\/strong>
Freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges en relaci\u00f3 als motius per dopar-se <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, cal destacar l\u2019opci\u00f3 d\u2019augmentar el rendiment esportiu i aconseguir un or ol\u00edmpic, on s\u2019iguala la difer\u00e8ncia entre sexes, ja que tots dos mostren similars percentatges. <\/p>\n\n\n\n

Per una altra banda, existeixen associacions significatives entre alguns dels diferents motius plantejats per a dopar-se, amb la variable relacionada amb la possibilitat de legalitzar el dopatge (taula 2). Existeix una major proporci\u00f3 d\u2019alumnat que est\u00e0 a favor del dopatge en el cas que sigui per a augmentar el rendiment esportiu i obtenir un or ol\u00edmpic (\u03c721 = 25.037; p < <\/em>.05), per a ser un dels esportistes amb m\u00e9s \u00e8xit de la hist\u00f2ria (\u03c721 = 18.668; p<<\/em>.005), per a obtenir grans quantitats de diners (\u03c721 = 20.023; p<<\/em>.05) i per a obtenir un atractiu f\u00edsic molt millor (\u03c721 = 14.457; p < <\/em>.05), en comparaci\u00f3 amb els que estan en contra del dopatge. Un 65 % dels enquestats que manifesten estar a favor de la legalitzaci\u00f3 del dopatge, assenyalen que es doparien per a augmentar el seu rendiment esportiu i aconseguir la medalla d\u2019or, mentre que dins dels enquestats que assenyalen estar en contra d\u2019aquesta legalitzaci\u00f3, nom\u00e9s un 18.04 % d\u2019ells es doparia per a aconseguir un major rendiment esportiu i la medalla d\u2019or. L\u2019\u00fanic motiu on no es troba relaci\u00f3, en aquest sentit, \u00e9s quan la finalitat per fer-ho seria ser admirat per l\u2019entorn social (amics, companys, familiars, parella) pels seus \u00e8xits. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2 <\/strong>
Relaci\u00f3 entre motius per dopar-se i l\u2019opini\u00f3 sobre legalitzar el dopatge en l\u2019esport d\u2019alt rendiment <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest apartat s\u2019analitzen els resultats obtinguts donant resposta a les dues preguntes b\u00e0siques plantejades en aquest estudi: \u00bfQu\u00e8 opinen els estudiants de CAFE sobre una possible legalitzaci\u00f3 del dopatge? i en quins casos es doparien? <\/p>\n\n\n\n

\u00bfQu\u00e8 opinen els estudiants de CAFE sobre una possible legalitzaci\u00f3 del dopatge? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Gaireb\u00e9 la totalitat, un 94.24 % dels estudiants de CAFE es posiciona en contra d\u2019una possible legalitzaci\u00f3 del dopatge, i nom\u00e9s un 5.76 % es mostra a favor d\u2019aquesta possibilitat. Aquests percentatges contrasten amb els obtinguts en l\u2019estudi de Vangrunderbeek i Tolleneer (2010)<\/a>, amb estudiants de grau de titulacions relacionades amb l\u2019activitat f\u00edsica i el moviment hum\u00e0 de la Universitat de Gant (B\u00e8lgica). En aquest treball es va observar que, des de 1998 fins a 2006, havia augmentat la toler\u00e0ncia dels estudiants cap a l\u2019\u00fas de subst\u00e0ncies dopants. Mentre el 1998 un 10 % dels enquestats eren \u201ctolerants\u201d amb el dopatge, la xifra s\u2019elevava fins al 20 % el 2006. Tamb\u00e9 es va reduir el nombre de participants que es mostraven totalment contraris al dopatge, passant del 73 % en 1998, al 43 % en 2006. Els resultats d\u2019aquest estudi estan m\u00e9s d\u2019acord amb els obtinguts en aquells treballs realitzats amb estudiants universitaris de farm\u00e0cia. El treball de Saito et al. (2013)<\/a> indica que un 90 % dels enquestats va assenyalar estar en contra de les violacions de les lleis del dopatge, mentre que en l\u2019estudi d\u2019Awaisu et al. (2015)<\/a>, realitzat tamb\u00e9 en estudiants universitaris de farm\u00e0cia, un 89 % d\u2019ells va assenyalar estar en contra de les subst\u00e0ncies dopants en l\u2019esport. En relaci\u00f3 amb aquests resultats, els estudiants de CAFE de la UV que van ser enquestats per a aquesta recerca semblen ser m\u00e9s contraris a la legalitzaci\u00f3 del dopatge, que els estudiants dels mateixos estudis d\u2019altres facultats, per\u00f2 mostren un \u00edndex similar de rebuig cap al dopatge que els estudiants universitaris de farm\u00e0cia d\u2019altres universitats. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, en el treball de Stamm et al. (2008)<\/a>, es va analitzar tant l\u2019actitud de la poblaci\u00f3 su\u00efssa com dels esportistes d\u2019elit, cap a la legalitat del dopatge. Un 86 % de la poblaci\u00f3 general su\u00efssa enquestada es va posicionar totalment a favor de la prohibici\u00f3 del dopatge, donant tamb\u00e9 aquesta resposta el 96 % dels esportistes d\u2019elit su\u00efssos enquestats. En tots dos casos l\u2019explicaci\u00f3 es deu al fet que van considerar el dopatge com un element contradictori amb el principi del joc net. En un altre estudi, desenvolupat per Wanjek et al. (2007)<\/a>, amb esportistes en actiu, es va trobar una associaci\u00f3 significativa entre l\u2019actitud cap al dopatge i el fet de dopar-se. Aquells que consideraven el dopatge com alguna cosa<\/p>\n\n\n\n

negativa per a la salut i l\u2019\u00e8tica esportiva, mostraven \u00edndexs menors de conductes dopants. Sembla ser que els estudiants de CAFE de la UV enquestats s\u00f3n igual de poc inclinats a la legalitzaci\u00f3 del dopatge que els esportistes d\u2019elit dels articles citats. <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb els estudis realitzats sobre l\u2019actitud cap al dopatge en entrenadors, en el treball dut a terme per Engelberg i Moston (2015)<\/a>, la majoria d\u2019ells mostraven rebuig a la pres\u00e8ncia del dopatge en l\u2019esport i secundaven dures sancions cap als entrenadors responsables d\u2019ajudar els seus esportistes a dopar-se. Per part seva, Fung (2006)<\/a> va obtenir que un 19 % dels entrenadors enquestats van assenyalar que els atletes poden usar substancies dopants si no danya la seva salut. En l\u2019estudi de Mandic et al. (2013)<\/a>, el 71 % dels entrenadors enquestats va afirmar que no suggeriria als seus esportistes dopar-se, i un 10 % dels entrenadors va assenyalar que suggeriria als seus esportistes fer-ho sempre que estiguessin segurs que no suposaria cap amena\u00e7a per a la seva salut. Aix\u00ed doncs, els estudiants de CAFE de la UV rebutgen m\u00e9s el dopatge que els entrenadors dels treballs assenyalats. <\/p>\n\n\n\n

En quins casos es doparien? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Existeixen dades sorprenents pel que fa a la predisposici\u00f3 a dopar-se per part de les i els participants. Almenys 1 de cada 5 enquestats es doparia per aconseguir un or ol\u00edmpic i per obtenir grans quantitats de diners i 1 de cada 6 es doparia per a aconseguir fama mundial. Aquestes tres variables es troben relacionades, perqu\u00e8 sintetitzen el que, avui dia, suposa triomfar en els nivells m\u00e9s alts de l\u2019esport d\u2019elit. Cal destacar que no es van plantejar de manera expl\u00edcita els efectes perjudicials que tindria per a la salut la hipot\u00e8tica conducta dopant que assumiria l\u2019enquestat, com s\u00ed que es planteja en Connor et al. (2013)<\/a> i en Mroczkowska (2011)<\/a>. Tampoc es va assenyalar de manera expl\u00edcita l\u2019alteraci\u00f3 de la igualtat esportiva que comporta el fet que els esportistes es dopin, com s\u00ed que van incloure Connor et al. (2013)<\/a>, en descriure diferents escenaris amb subst\u00e0ncies dopants (il\u00b7legals), i ergog\u00e8niques (legals). No obstant aix\u00f2, l\u2019alumnat de CAFE coneix el dopatge i, almenys de manera aproximada, sap els efectes que pot provocar en la salut, i que la seva pres\u00e8ncia altera les competicions esportives. S\u2019assumeix, per tant, que existeix un percentatge considerable d\u2019enquestats que es doparien, malgrat saber que estan danyant la seva salut i estan infringint el reglament esportiu. Aix\u00f2 pot ser realment preocupant, si tenim en compte que aquests estudiants treballaran en un futur com a professors, entrenadors, preparadors f\u00edsics, i altres professionals de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019activitat f\u00edsica. \u00bfCom podr\u00e0 ensenyar un professor al seu alumnat el que \u00e9s el joc net i l\u2019\u00e8tica esportiva si, davant la possibilitat de dopar-se, ell ho faria? Analitzant els resultats d\u2019altres estudis similars, en el treball de Scarpino et al. (1990)<\/a>, les principals raons que van donar els atletes enquestats per dopar-se van ser guanyar la competici\u00f3 (63 %), millorar el rendiment de l\u2019entrenament (9 %), la reducci\u00f3 del dolor (6 %), la demanda per part dels entrenadors (6 %), i un 16 % va donar raons diferents que no es concreten. En l\u2019estudi efectuat per Striegel et al. (2002)<\/a>, s\u2019assenyala que les raons m\u00e9s freq\u00fcents per part dels atletes per a justificar una conducta dopant \u00e9s la millora del rendiment esportiu (86 %), i el benefici econ\u00f2mic (74 %), sent tamb\u00e9 important la millora de la confian\u00e7a personal (30 %), i del reconeixement social (24 %). Dunn et al. (2012)<\/a>, per part seva, assenyalen com a significatiu el fet de pensar que els altres competidors es dopen, a l\u2019hora de justificar una conducta dopant. De manera que aquells enquestats que pensaven que un gran percentatge dels seus competidors es dopava, era m\u00e9s procliu a haver-se dopat recentment (28 %), que aquells que consideraven que hi havia un menor percentatge de competidors que es dopava (11 %). Aquest concepte \u00e9s el de \u201cefecte del fals consens\u201d, que suggereix que els atletes amb un historial de dopatge sobreestimen la pres\u00e8ncia de subst\u00e0ncies dopants entre els seus competidors (Morente-S\u00e1nchez i Zabala, 2013<\/a>). En aquest sentit, els alumnes de CAFE semblen justificar el dopatge amb raons de rendiment esportiu i tamb\u00e9 extraesportives, com l\u2019obtenci\u00f3 econ\u00f2mica o la fama, resultats similars a alguns dels estudis assenyalats. Aix\u00ed i tot, els presents resultats difereixen dels consultats en assenyalar que la primera ra\u00f3 per a justificar el dopatge no \u00e9s la millora del rendiment esportiu, sin\u00f3 el guany econ\u00f2mic. <\/p>\n\n\n\n

Les dades obtingudes mostren que les dones es doparien menys que els homes. Es desconeix si per por de danyar la seva salut, per l\u2019\u00e8tica esportiva o altres motius. En tots els motius plantejats, el percentatge d\u2019homes que es doparien \u00e9s superior al de dones, resultant significatiu a justificar dopar-se per a obtenir grans quantitats de diners. L\u2019\u00fanic motiu en qu\u00e8 els percentatges s\u00f3n similars \u00e9s augmentar el rendiment esportiu i aconseguir una medalla d\u2019or. En aquest cas, la proporci\u00f3 canvia de forma destacada arribant pr\u00e0cticament a igualar-se amb els homes. En el treball dut a terme per Sas-Nowosielski i Swiatkowska (2008)<\/a>, els homes es van mostrar m\u00e9s orientats a l\u2019ego a l\u2019hora de competir, que es va trobar com un element significatiu a l\u2019hora de mostrar-se m\u00e9s procliu a dopar-se. En el cas de les dones, la seva motivaci\u00f3 anava m\u00e9s encaminada cap a la tasca, factor que s\u2019havia relacionat amb un major rebuig a dopar-se, encara que finalment en aquest cas no es van observar difer\u00e8ncies cap a l\u2019actitud a dopar-se en relaci\u00f3 amb la seva motivaci\u00f3. Els alumnes de CAFE de la UV van mostrar m\u00e9s predisposici\u00f3 a dopar-se que les alumnes, com tamb\u00e9 va oc\u00f3rrer en l\u2019estudi assenyalat. <\/p>\n\n\n\n

En la majoria de casos existeix una coher\u00e8ncia entre la relaci\u00f3 entre dopar-se, i estar a favor que es legalitzi el dopatge. S\u00f3n excepci\u00f3 els motius on menys enquestats ho farien, com ser admirat pel seu entorn social (amics, companys, familiars, parella), pels seus \u00e8xits, i obtenir un atractiu f\u00edsic molt millor. En la resta de situacions que es plantegen, la major part d\u2019enquestats que estarien a favor de permetre el dopatge el durien a terme, la qual cosa representa un resultat similar al que van trobar Whitaker et al. (2012)<\/a>, on aquells atletes que no veien malament trencar les regles eren m\u00e9s proclius a dopar-se. En el treball de Petr\u00f3czi (2007)<\/a> es va trobar una relaci\u00f3 significativa entre estar a favor de legalitzar el dopatge i actituds favorables cap a ell. En l\u2019estudi de Kindlundh et al. (1998)<\/a>, els homes van mostrar una relaci\u00f3 significativa entre dopar-se, i estar a favor de realitzar-lo. Aix\u00ed doncs, sembla haver-hi una relaci\u00f3 entre el fet d\u2019estar a favor de legalitzar el dopatge i dopar-se, en els estudiants de CAFE de la UV, sent resultats molt similars als que s\u2019assenyalen en els estudis esmentats anteriorment. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les conclusions que es deriven d\u2019aquest estudi s\u00f3n: <\/p>\n\n\n\n

a) La major part d\u2019estudiants de CAFE de la UV estan en contra de legalitzar el dopatge (el 94.24 %). En concret, les dones es mostren m\u00e9s reticents, perqu\u00e8 de les 52 enquestades cap est\u00e0 a favor de legalitzar-lo. <\/p>\n\n\n\n

b) Encara que la major part de l\u2019alumnat no es doparia (tres quartes parts en totes les situacions presentades), els principals motius que els portaria a fer-ho s\u00f3n: obtenir grans quantitats de diners (assenyalat per un 23.63 %), augmentar el seu rendiment esportiu i aconseguir un or ol\u00edmpic (20.75 %), i ser un dels esportistes amb m\u00e9s \u00e8xit de la hist\u00f2ria, tenint fama mundial (18.44 %). <\/p>\n\n\n\n

c) Dopar-se per a obtenir grans quantitats de diners est\u00e0 influenciat per dues variables diferents: <\/p>\n\n\n\n