La psicologia de l’esport s’ha ocupat entre d’altres dels processos atencionals dels esportistes per quant tenen a veure amb el que s’anomena concentraci\u00f3. Per comprendre el fenomen de la concentraci\u00f3, Nideffer (1976) va proposar un model te\u00f2ric que, com indica la literatura especialitzada, ha resultat ser el m\u00e9s emprat tant per explicar, com per avaluar i intervenir aquests processos atencionals. La proposta te\u00f2rica de Nideffer es basa en l’exist\u00e8ncia d’un estil atencional preferent en els individus que, a mode de tret estable de personalitat, determina una major probabilitat d’adre\u00e7ar l’atenci\u00f3 envers una o altra estimulaci\u00f3. D’altra banda, la conveni\u00e8ncia o no d’un estil atencional \u00e9s relativa a la tasca que individu estigui desenvolupant en cada moment. Paral\u00b7lelament Nideffer va desenvolupar una eina psicom\u00e8trica, el Test of Attentional and Interpersonal Style (TAIS) amb la utilitat tant d’ establ ir l’estil atencional preferent en els individus, com d’esbrinar quines s\u00f3n les seves tend\u00e8ncies de desconcentraci\u00f3 quan aquest estil no \u00e9s el m\u00e9s adequat en una situaci\u00f3. Aquest treball presenta, en primer terme, una breu explicaci\u00f3 adaptada del model te\u00f2ric de Nideffer a l’\u00e0mbit de la competici\u00f3 en tennis. En segon terme es presenta un estudi emp\u00edric efectuat sobre 430 tennistes d’ambd\u00f3s sexes agrupats en cinc categories d’edat, amb l’objectiu d’establir la prevalen\u00e7a en la poblaci\u00f3 de tennistes de l’estil atencional i de les tend\u00e8ncies de desconcentraci\u00f3.<\/p>\n\n