{"id":10971,"date":"2020-10-27T11:11:59","date_gmt":"2020-10-27T11:11:59","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=10971"},"modified":"2020-12-22T08:22:22","modified_gmt":"2020-12-22T08:22:22","slug":"aplicacions-de-la-psicologia-al-tennis-dalt-nivell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/aplicacions-de-la-psicologia-al-tennis-dalt-nivell\/","title":{"rendered":"Aplicacions de la psicologia al tennis d’alt nivell"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/h2>\n\n\n
\n

En aquest article es repassen les demandes psicol\u00f2giques en envolten els tennistes d’alt nivell i que aquests han d’afrontar des que inicien la seva formaci\u00f3 fins que assoleixen l’alt nivell, i tamb\u00e9 posteriorment quan han de mantenir-lo. Mitjan\u00e7ant tres exemples de fen\u00f2mens comuns en tennis, demostratius de la import\u00e0ncia dels aspectes psicol\u00f2gics per al rendiment, s’introdueixen diferents formes d’intervenci\u00f3 i entrenament psicol\u00f2gics. Aquestes intervencions cs poden adre\u00e7ar millorar les conductes en competici\u00f3 i a fer que el tennista sigui m\u00e9s positiu, persistent i estigui m\u00e9s concentrat en el seu rendiment, o b\u00e9 a aconsellar-li i dotar-lo de recursos perqu\u00e8 pugui fer front a les demandes socials que porta impl\u00edcit l’exit del tennista. Finalment, es fa una llista d’algunes publicacions recents amb les quals el lector interessat pot ampliar la seva informaci\u00f3 sobre psicologia i tennis. “He vist jugadors que en una sessi\u00f3 practiquen un sol tipus de cop i se’n van com si res. No recreen situacions reals que passen durant el partit. La majoria hauria de comptar amb un programa de preparaci\u00f3 ben variat i tenir en compte els aspectes psicol\u00f2gics. Els millors ho fan aix\u00ed, per aix\u00f2 precisament s\u00f3n els millors”, Martina Navratilova (Dayton, 1994). El terme esport als nostres dies encara \u00e9s sin\u00f2nim d’una activitat alegre i en la qual un s’ho pot passar b\u00e9. \u00c9s m\u00e9s, gr\u00e0cies a investigacions procedents de la psicologia de l’esport sabem que la pr\u00e0ctica regular d’activitat f\u00edsica t\u00e9 un efecte molt benefici\u00f3s en la salut de les persones (hi ha dues bones revisions del tema: ISSP, 1992; Blasco, 1994). Tanmateix, m\u00e9s o menys regularment som bombardejats amb not\u00edcies alarmants que provenen del m\u00f3n de l’esport. I el del tennis no n’\u00e9s una excepci\u00f3. Aix\u00ed, hem pogut veure exemples com el d’una jove professional “cremada” i retirada del tennis als 17 anys, una altra esportista agredida per un espectador i que no ha pogut tornar a jugar, i encara una m\u00e9s complicada en afers de drogues i delinq\u00fcencia. El tennis mascul\u00ed no n’\u00e9s una excepci\u00f3 i hi destaquen alguns fets tals com tennistes multimilionaris totalment arru\u00efnats ben joves, nois que prometen per\u00f2 que no arriben… Aquesta mena de not\u00edcies no \u00e9s privativa de l’alta competici\u00f3, per\u00f2 sembla que \u00e9s all\u00ed on m\u00e9s es produeixen. Per\u00f2 ens temem que aquesta aparent “abund\u00e0ncia” de casos nom\u00e9s \u00e9s el reflex de la magnificaci\u00f3 que en fan els mitjans de comunicaci\u00f3, pel sol fet que es tracta de persones famoses amb les quals \u00e9s f\u00e0cil fabricar una not\u00edcia. Nom\u00e9s cal pensar en el nombre de practicants per deduir que aquestes not\u00edcies espectaculars s\u00f3n m\u00ednimes. De tota manera, \u00e9s rigorosament cert que el m\u00f3n del tennis \u00e9s possiblement un dels m\u00e9s visibles dins l’esport mundial. S’hi poden obtenir grans beneficis personals, socials i econ\u00f2mics. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que aquests beneficis tenen unes contrapartides en termes de costos d’adaptaci\u00f3 .a les demandes que presenta l’ambient als esportistes que estan a l’elit igualment importants. I no necess\u00e0riament els joves que comencen a destacar o aquells que arriben a aconseguir uns nivells de rendiment elevats estan preparats per afrontar aquestes demandes. De fet, se’ls demana que siguin uns genis amb la raqueta i que a m\u00e9s siguin bons relacions p\u00fabliques, que tinguin cura de la imatge i que donin als mitjans de comunicaci\u00f3 all\u00f2 que volen (la qual cosa significa sovint actuar de manera diferent de com s’\u00e9s); que siguin prou h\u00e0bils com per confiar la seva preparaci\u00f3 i la gesti\u00f3 de la seva imatge i diners a persones capaces i d’absoluta confian\u00e7a; i que, a m\u00e9s, siguin capa\u00e7os d’entrenar prou corn per mantenir el seu nivell o millorarlo. Finalment, se’ls exigeix que rendeixin a la pista amb un nivell alt\u00edssim i constant. Perqu\u00e8 si no, ja se sap, perden punts, el r\u00e0nquing baixa i tot s\u00f3n cr\u00edtiques.<\/p>\n<\/div>\n\n

Paraules clau:<\/strong> entrenament psicol\u00f2gic<\/span>, plans de competici\u00f3<\/span>, Psicolog\u00eda<\/span>, tennis<\/span><\/p> <\/div> \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum En aquest article es repassen les demandes psicol\u00f2giques en envolten els tennistes d’alt nivell i que aquests han d’afrontar des que inicien la seva formaci\u00f3 fins que assoleixen l’alt nivell, i tamb\u00e9 posteriorment quan han de mantenir-lo. Mitjan\u00e7ant tres exemples de fen\u00f2mens comuns en tennis, demostratius de la import\u00e0ncia dels aspectes psicol\u00f2gics per al […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":2,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[3889,4990,967,4138],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["Apunts per al segle XXI<\/span>"]},"tags":{"linked":["entrenament psicol\u00f2gic<\/a>","plans de competici\u00f3<\/a>","Psicolog\u00eda<\/a>","tennis<\/a>"],"unlinked":["entrenament psicol\u00f2gic<\/span>","plans de competici\u00f3<\/span>","Psicolog\u00eda<\/span>","tennis<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 octubre 2020","modified":"Updated on 22 desembre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 octubre 2020 11:11","modified":"Updated on 22 desembre 2020 08:22"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10971\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10971"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10971\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":35058,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10971\/revisions\/35058\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10971"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10971"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10971"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}