{"id":10952,"date":"2020-10-27T11:11:47","date_gmt":"2020-10-27T11:11:47","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=10952"},"modified":"2021-01-11T16:14:06","modified_gmt":"2021-01-11T16:14:06","slug":"quan-els-gimnastes-es-fan-artistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/quan-els-gimnastes-es-fan-artistes\/","title":{"rendered":"Quan els gimnastes es fan artistes"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/h2>\n\n\n
\n

Recentment el Museu de l’Esport ha acollit l’exposici\u00f3 de dos artistes: Renata Muller i \u00c0ngel de Luna. Ambd\u00f3s tenen en com\u00fa haver estat gimnastes destacats i presentar en aquesta mostra \u00fanicament obres de tem\u00e0tica esportiva. La gimn\u00e0stica \u00e9s gaireb\u00e9 l’\u00fanic esport que uneix al seu nom el cognom d’art\u00edstisca. \u00c9s una de les poques activitats esportives en les quals l’est\u00e8tica \u00e9s element intr\u00ednsec i fonamental de la pr\u00f2pia essencia de l’esport. Aix\u00f2 fa que el gimnasta cerqui en tot moment que les posicions que adopta i els seus moviments i gestos siguin sempre est\u00e8tics i harm\u00f2nics. Aquesta especial sensibilitat que li atorga l’esport afavoreix que, quan el gimnasta t\u00e9 el do i habil itat de poder crear obra pl\u00e0stica, es converteixi amb facilitat en artista. Renata Muller desenvolup\u00e0 l’activitat esportiva competitiva dins la nataci\u00f3 i la gimn\u00e0stica. Fou campiona d’Espanya en salts de palanca i de trampol\u00ed i en gimn\u00e0stica art\u00edstica. En aquesta \u00faltima especialitat, va estar membre de l’equip espanyol en els Jocs Ol\u00edmpics de Roma l’any 1960. Ha continuat vinculada a l’esport a trav\u00e9s de la doc\u00e8ncia, ja que \u00e9s Diplomada en l’Escola Federal d’Educaci\u00f3 F\u00edsica de M\u00e4gglingen (Su\u00efssa) i Llicenciada en Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esports a l’INEF de Barcelona, on exerceix actualment de professora de Gimn\u00e0s- tica. Art\u00edsticament t\u00e9 una arrelada tradici\u00f3 familiar \u2014\u00e9s filla i n\u00e9ta de pintora i escultora\u00a0 i una s\u00f2lida formaci\u00f3 com alumna de l’Escola de Pintura Mural del Monestir de Sant Cugat, de Escola Massana i de Escola de Belles Arts; en aquestes \u00faltimes ha seguit diferents cursos de perfeccionament. Ha estat deixeble d’artistes com Sainz de la Maza, Gloria Mu\u00f1oz i Giralt Miracle. La continuada relaci\u00f3 amb l’esport de Renata M ul ler fa que la major part de la seva obra estigui dedicada a la tem\u00e0tica esportiva, demostrant un polifacetisme en les t\u00e8cniques utilitzades. En l’actual exposici\u00f3 presenta un conjunt de dibuixos a Ilapis, en els quals realitza una interessant an\u00e0lisi de la pl\u00e0stica corporal del moviment dels esportistes. Trobem tamb\u00e9 diversos quadres treballats amb t\u00e8cnica acr\u00edlica, amb imatges extra\u00f2rdinariament din\u00e0miques d’atletes, gimnastes i saltadors aqu\u00e0tics.<\/p>\n<\/div>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Recentment el Museu de l’Esport ha acollit l’exposici\u00f3 de dos artistes: Renata Muller i \u00c0ngel de Luna. Ambd\u00f3s tenen en com\u00fa haver estat gimnastes destacats i presentar en aquesta mostra \u00fanicament obres de tem\u00e0tica esportiva. La gimn\u00e0stica \u00e9s gaireb\u00e9 l’\u00fanic esport que uneix al seu nom el cognom d’art\u00edstisca. \u00c9s una de les poques […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":1,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["Apunts per al segle XXI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 octubre 2020","modified":"Updated on 11 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 octubre 2020 11:11","modified":"Updated on 11 gener 2021 16:14"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10952\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10952"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10952\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":39030,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10952\/revisions\/39030\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10952"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10952"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10952"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}