{"id":10938,"date":"2020-10-27T11:11:37","date_gmt":"2020-10-27T11:11:37","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=10938"},"modified":"2021-01-22T17:40:02","modified_gmt":"2021-01-22T17:40:02","slug":"concentracio-i-distraccio-aportacions-experimentals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/concentracio-i-distraccio-aportacions-experimentals\/","title":{"rendered":"Concentraci\u00f3 i distracci\u00f3. Aportacions experimentals"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/h2>\n\n\n
\n

En aquest article s’aporten dades experimentals que poden servir per explicar la distracci\u00f3 moment\u00e0nia i la p\u00e8rdua de rendiment en l’esport i en la performan\u00e7a humana en general. Sota el concepte d’inhibici\u00f3 es posa de manifest que la pres\u00e8ncia d’un est\u00edmul estrany causa una reducci\u00f3 de l’ajust perceptiu, reducci\u00f3 que disminueix quan aquest est\u00edmul es presenta repetidament. Sota el concepte de generalitzaci\u00f3 es mostra com la presentaci\u00f3 d’un est\u00edmul abans del que \u00e9s esperat comporta un decrement en l’orientaci\u00f3 perceptiva temporal, decrement tant m\u00e9s gran com major \u00e9s la separaci\u00f3. Una de les fonts de preocupaci\u00f3 principal dels entrenadors esportius \u00e9s la manca de concentraci\u00f3 que un jugador pot mostrar en un partit o durant un per\u00edode determinat de competici\u00f3. Normalment la p\u00e8rdua de concentraci\u00f3 es constata m\u00e9s que no pas s’explica. Aix\u00ed l’entrenador pot afirmar que un jugador ha perdut la capacitat de concentraci\u00f3 o, en el cas extrem, pot afirmar que no en t\u00e9. Dir que un individu no t\u00e9 capacitat de concentraci\u00f3, o que l’ha perduda moment\u00e0niament, significa parlar en termes disposicionals; \u00e9s a dir, simplement es constata que un determinat individu no es concentra. Evidentment, no es diu res de perqu\u00e8 es t\u00e9 o es perd la concentraci\u00f3. La psicologia aplicada a l’esport ha assajat d’aportar solucions concretes que facilitessin la concentraci\u00f3 individual m\u00e9s enll\u00e0, tamb\u00e9, d’una explicaci\u00f3 del perqu\u00e8 de la distracci\u00f3 o p\u00e8rdua de concentraci\u00f3. Els manuals de psicologia aplicada, com el de Harris i Harris ( 1987), han desenvolupat tot un conjunt d’esquemes, conceptes i t\u00e8cniques de cara a millorar el rendiment esportiu en aquest aspecte cr\u00edtic de la concentraci\u00f3. La psicologia b\u00e0sica i experimental, d’altra banda, ha cercat el trobar els factors o variables que poden incidir en explicar el perqu\u00e8 de la distracci\u00f3 o de la manca de concentraci\u00f3. Com acostuma a passar, la investigaci\u00f3 b\u00e0sica limita els seus estudis a determinades situacions experimentals com a manera de proposar uns principis generals \u00fatils a qualsevol situaci\u00f3 concreta en l’\u00e0mbit esportiu i perceptiu, en general. Una revisi\u00f3 feta per Magi II (l 989) ens serveix com a mostra. En aquesta revisi\u00f3, diferents factors que afecten al temps de reacci\u00f3 s\u00f3n presentats com a factors explicatius de les variacions de l’atenci\u00f3; aix\u00ed, factors com la pr\u00e0ctica, la durada de I ‘interval entre dos est\u00edmuls, el nombre d’est\u00edmuls indicadors de respostes diferenciades, la probabilitat d’aparici\u00f3 d’ un determinat est\u00edmul, etc. s\u00f3n considerats a l’hora d’explicar un temps de reacci\u00f3 m\u00e9s curt o m\u00e9s llarg i, conseq\u00fcentment, una atenci\u00f3 m\u00e9s o menys reeixida. Dos factors, en general poc considerats en l’explicaci\u00f3 de la distracci\u00f3 per\u00f2 de gran rellev\u00e0ncia explicativa \u2014que no apareixen en la revisi\u00f3 citada\u2014 s\u00f3n els factors “Inhibici\u00f3” i “Generalitzaci\u00f3”. El concepte d’inhibici\u00f3 t\u00e9 diferents usos cient\u00edfics i tamb\u00e9 en el llenguatge ordinari. Aix\u00f2 no obstant, seguint els treballs b\u00e0sics de Pavlov (1932\/1973) i Skinner (Estes i Skinner, 1941), podem definir la inhibici\u00f3 com la reducci\u00f3 de ajust psicol\u00f2gic per pres\u00e8ncia d’un element estrany a una associaci\u00f3; reducci\u00f3 que ser\u00e0 m\u00e9s gran com m\u00e9s estrany sigui l’est\u00edmul. Tant Pavlov com Skinner varen potenciar estudis utilitzant est\u00edmuls inhibitoris els quals gen\u00e8ricament podem classificar d’emocionals, ja que sempre estaven lligats a reaccions d’ apet\u00e8ncia o aversi\u00f3. En un altre lloc (Roca, 1992) hem destacat la import\u00e0ncia d’aquest factor en explicaci\u00f3 del rendiment psicol\u00f2gic en general i en l’\u00e0mbit perceptivo\u2014motriu en particular. En aquest treball presentem unes dades que considerem suggeridores de cara a una explicaci\u00f3 b\u00e0sica de la p\u00e8rdua de concentraci\u00f3, utilitzant un est\u00edmul emocionalment neutre. Quant al factor generalitzaci\u00f3, cal assenyalar que normalment se’l relaciona amb el concepte de transfer\u00e8ncia i se’l situa, en general, dins l’\u00e0mbit explicatiu de l’aprenentage i el desenvolupament psicol\u00f2gic. En un sentit b\u00e0sic, el concepte de generalitzaci\u00f3 fa refer\u00e8ncia als efectes de p\u00e8rdua de l’orientaci\u00f3 per la presentaci\u00f3 d’est\u00edmuls que se separen del valor de l’est\u00edmul esperat. Hi ha treballs pioners que han posat de manifest l’exist\u00e8ncia de generalitzaci\u00f3 temporal, cosa que considerem d’un gran inter\u00e8s explicatiu. Ens referim a dos treballs ja antics de Brown (1939) i Mowrer (1940), els quals han actuat d’ inspiradors de recerques en \u00e0mbit perceptiu i motriu, per a un dels autors d’aquest treball (Roca, 1984; Roca, 1992). En tots ells, la presentaci\u00f3 d’un est\u00edmul abans o despr\u00e9s del moment esperat per condicionament o const\u00e0ncia perceptiva, comportava un decrement en l’ajust psicol\u00f2gic  mesurat habitualment en termes de temps de reacci\u00f3. Inhibici\u00f3 i Generalitzaci\u00f3 tenen, a m\u00e9s, un aspecte com\u00fa que els fa m\u00e9s rellevants de cara a l’explicaci\u00f3 de la distracci\u00f3: es tracta de factors situacionals; \u00e9s a dir, que afecten el rendiment actualment i no pas en la fase d’aprenentatge d’una orientaci\u00f3. De fet, la distracci\u00f3 en l’esport i en l’execuci\u00f3 f\u00edsica en general tamb\u00e9 fa refer\u00e8ncia fonamental al decrement del rendiment per factors situacionals. Els esportistes tenen normalment molt ben apreses i automatitzades unes accions motrius i la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que, en un moment determinat, el seu rendiment disminueix. Les variables tals com practica, predicibilitat, complexitat, contig\u00fcitat, etc. no tenen, aleshores, valor explicatiu. \u00c9s per aquesta ra\u00f3 que cal posar l’accent en aquells factors o variables que, en un moment determinat, afecten negativament la performan\u00e7a.<\/p>\n<\/div>\n\n

Paraules clau:<\/strong> atenci\u00f3<\/span>, concentraci\u00f3<\/span>, distracci\u00f3<\/span>, generalitzaci\u00f3<\/span>, inhibici\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum En aquest article s’aporten dades experimentals que poden servir per explicar la distracci\u00f3 moment\u00e0nia i la p\u00e8rdua de rendiment en l’esport i en la performan\u00e7a humana en general. Sota el concepte d’inhibici\u00f3 es posa de manifest que la pres\u00e8ncia d’un est\u00edmul estrany causa una reducci\u00f3 de l’ajust perceptiu, reducci\u00f3 que disminueix quan aquest est\u00edmul […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":3,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[9466],"tags":[723,4719,4913,4912,4911],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies aplicades a l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies aplicades a l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport<\/span>"]},"tags":{"linked":["atenci\u00f3<\/a>","concentraci\u00f3<\/a>","distracci\u00f3<\/a>","generalitzaci\u00f3<\/a>","inhibici\u00f3<\/a>"],"unlinked":["atenci\u00f3<\/span>","concentraci\u00f3<\/span>","distracci\u00f3<\/span>","generalitzaci\u00f3<\/span>","inhibici\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 octubre 2020","modified":"Updated on 22 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 octubre 2020 11:11","modified":"Updated on 22 gener 2021 17:40"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10938\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10938"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10938\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":36804,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10938\/revisions\/36804\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10938"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10938"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10938"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}