Resum<\/p>\n\n\n
Els programes d’ entrament produeixen canvis corporals que afavoriran les respostes adaptables als diferents tipus d’esfor\u00e7os que es requereixen en les activitats esportives (Viru, 1992). S\u00f3n molts els estudis que han demostrat la import\u00e0ncia de la Testosterona (T), (T), el Cortisol (C) i la seva r\u00e0tio (FTCR) per determinar el grau d’adaptaci\u00f3 a l’entrenament (Adlercreutz et al. 1986; Lutoslawska et al. 1991; Vervoon et al. 1991: Rich et al. 1992; Vervoom et al. 1992; Guglielmini et al. 1992; L\u00f3pez et al. 1993; Martinelli et al. 1994). Per diagnosticar el sobre entrenament en un esportista a trav\u00e9s de la r\u00e0tio testosterona\/cortisol (FTCR), es va utilitzar el criteri absolut (Harkonen et al. 1984; Adlercreutz et al. 1986), que \u00e9s quan el valor de la FTCR \u00e9s menor que 0.35 x 10 , si tenim en compte que la T es mesura en nmo1\/1 i el C en pmo1\/1. Igualment es va fixar el criteri relatiu (disminuci\u00f3 del nivell inicial en un 30% o m\u00e9s) com a \u00edndex de valoraci\u00f3 de la falta de temps de recuperaci\u00f3, sempre que no assoleixi el criteri absolut. D’acord amb aquestes dades, hem realitzat un entrenament de for\u00e7a amb adolescents (n=7) dues vegades per setmana durant 18 setmanes (dos per\u00edodes de 7 i 8 setmanes respectivament separats entre si per un descans de 3 setmanes) que comparem amb un altre grup (n=9) que va tenir una vida normal durant el mateix per\u00edode. L’entrenament de for\u00e7a produeix descensos de la FTCR sense arribar a produir sobre entrenament, tal i com podem deduir. ja que cap subjecte assoleix el criteri absolut. En conclusi\u00f3, l’aplicaci\u00f3 en adolescents d’un treball de for\u00e7a en circuit \u00e9s efectiu aplicar-lo en per\u00edodes de 7 o 8 setmanes amh un per\u00edode de descans intermedi de 3 setmanes per evitar el sobre entrenament, sempre que es modifiqui en cl segon per\u00edode el tipus d’intensitat d’exercicis per tal d’evitar habituaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n\n