{"id":1087,"date":"2020-01-01T09:24:13","date_gmt":"2020-01-01T09:24:13","guid":{"rendered":"http:\/\/revista-apunts.com\/?p=1087"},"modified":"2020-10-05T07:29:15","modified_gmt":"2020-10-05T07:29:15","slug":"activitat-fisica-i-rendiment-academic-en-la-infancia-i-la-preadolescencia-una-revisio-sistematica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/activitat-fisica-i-rendiment-academic-en-la-infancia-i-la-preadolescencia-una-revisio-sistematica\/","title":{"rendered":"Activitat f\u00edsica i rendiment acad\u00e8mic en la inf\u00e0ncia i la preadolesc\u00e8ncia: una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"\n

Resum <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica constitueix un mitj\u00e0 essencial en la millora de la salut f\u00edsica i mental. La seva influ\u00e8ncia en diversos aspectes cognitius com l\u2019atenci\u00f3, mem\u00f2ria o concentraci\u00f3 ha estat \u00e0mpliament estudiada, podent guardar una estreta relaci\u00f3 amb el rendiment acad\u00e8mic. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi consisteix en la realitzaci\u00f3 d\u2019una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre la relaci\u00f3 existent entre pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i rendiment acad\u00e8mic en escolars. S\u2019empra com a principal motor de cerca el repositori Web of Science (WOS), <\/em>emprant com a criteri la selecci\u00f3 d\u2019estudis de tipus longitudinal i experimental publicats en els \u00faltims cinc anys. Es va obtenir una mostra total de 23 treballs de recerca, en els quals es van aplicar programes d\u2019intervenci\u00f3 basats en exercici f\u00edsic per a la millora del rendiment acad\u00e8mic o par\u00e0metres relacionats. Com a principals troballes, s\u2019ha pogut observar la necessitat de prescriure activitat f\u00edsica o exercici f\u00edsic amb uns par\u00e0metres de volum i intensitat adequats, pel fet que una c\u00e0rrega insuficient no es relaciona amb el rendiment acad\u00e8mic i\/o cognitiu. Aix\u00ed mateix, les tasques de motricitat global i els esports en equip resulten m\u00e9s efica\u00e7os en implicar m\u00e9s demandes cognitives. Les \u00e0rees de matem\u00e0tiques i pensament l\u00f2gic van ser les m\u00e9s beneficiades. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> esport<\/span>, rendiment acad\u00e8mic<\/span>, rendiment cognitiu<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els estils de vida en la societat actual han canviat not\u00f2riament en la poblaci\u00f3 infantil, tornant-se menys saludables (Donnelly et al., 2017<\/a>). El temps que inverteixen els escolars realitzant activitat f\u00edsica (AF) s\u2019ha vist disminu\u00eft en detriment d\u2019una altra mena d\u2019h\u00e0bits com \u00e9s l\u2019oci digital sedentari, el qual es vincula a un elevat \u00fas de televisi\u00f3, videojocs o m\u00f2bils (Gao et al., 2016<\/a>). Aquesta situaci\u00f3 s\u2019uneix a unes ingestes superiors d\u2019aliments processats amb un alt component cal\u00f2ric i elevades quantitats de sal, greixos i sucres ocasionant un increment dels nivells de sobrep\u00e8s i obesitat, a m\u00e9s d\u2019altres patologies relacionades (Schmidt et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Le\u00f3n et al. (2018)<\/a> defineixen l\u2019obesitat com una acumulaci\u00f3 no est\u00e0ndard de greix corporal que suposa un risc per a la salut. Aquesta patologia s\u2019ha expandit en poblacions joves, i arriba fins al 20 % en nens i adolescents. Aix\u00ed mateix, s\u2019ha demostrat la seva relaci\u00f3 amb altres malalties, com \u00e9s la diabetis i el colesterol o problemes cognitius com a baixa autoestima, depressi\u00f3 o pobre rendiment acad\u00e8mic (Schmidt et al., 2015<\/a>). Amb la finalitat d\u2019abordar aquesta problem\u00e0tica, resulta indispensable incrementar els nivells d\u2019AF, entesa com qualsevol moviment corporal que impliqui una despesa energ\u00e8tica (Gao et al., 2016<\/a>). Concretament, els diferents organismes internacionals recomanen la realitzaci\u00f3 d\u2019almenys 60 minuts diaris en joves amb una intensitat moderada o vigorosa i un alt component aer\u00f2bic (Mullender-Wijnsma et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, Van den Berg et al. (2016)<\/a> demostren que la pr\u00e0ctica fisicoesportiva genera multitud de beneficis a nivell multifactorial. A nivell f\u00edsic, s\u2019ha revelat que majors nivells d\u2019AF es vinculen a una millor composici\u00f3 corporal, major densitat mineral \u00f2ssia o una sensibilitat a la insulina m\u00e9s elevada. D\u2019altra banda, els seus beneficis a nivell cognitiu han estat \u00e0mpliament demostrats, perqu\u00e8 seguir un estil de vida actiu ajuda a disminuir els estats d\u2019ansietat i estr\u00e8s, millora l\u2019autoestima o la capacitat d\u2019atenci\u00f3 i les funcions executives (Donnelly et al., 2017<\/a>; Mullender-Wijnsma et al., 2016<\/a>). Concretament, estudis recents estableixen que la pr\u00e0ctica esportiva ajuda a millorar el rendiment acad\u00e8mic en diversos nivells educatius (Krafft et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

En aquesta l\u00ednia, el frac\u00e0s escolar ha esdevingut una altra de les principals problem\u00e0tiques dels joves en edat escolar, motiu pel qual resulta d\u2019inter\u00e8s promocionar un estil de vida actiu que millori indirectament el rendiment acad\u00e8mic (Mullender-Wijnsma et al., 2015<\/a>). Concretament, s\u2019ha demostrat la influ\u00e8ncia de l\u2019AF en alguns factors que repercuteixen sobre el rendiment acad\u00e8mic, tals com \u00e9s la mem\u00f2ria, la capacitat d\u2019atenci\u00f3 o les funcions executives (Donnelly et al., 2017<\/a>), la qual cosa es deu a la disminuci\u00f3 que produeix l\u2019exercici en les concentracions de cortisol (hormona que es vincula amb una menor capacitat d\u2019atenci\u00f3), la producci\u00f3 de endorfines amb la finalitat de crear actituds m\u00e9s favorables per a l\u2019aprenentatge, o una millor irrigaci\u00f3 sangu\u00ednia del cervell afavorint l\u2019estimulaci\u00f3 del factor neurotr\u00f2fic (Krafft et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Alguns estudis recents han analitzat aquesta relaci\u00f3, trobant resultats d\u2019inter\u00e8s. Howie et al. (2015)<\/a> van analitzar l\u2019efecte dels descansos actius durant les classes ordin\u00e0ries en les funcions executives i el rendiment en matem\u00e0tiques d\u2019escolars, observant que una durada suficient en la pr\u00e0ctica d\u2019AF en produ\u00efa una millora (Ma et al., 2014<\/a>). No obstant aix\u00f2, treballs com els de Donnelly et al. (2017)<\/a> o Tarp et al. (2016)<\/a> van mostrar a trav\u00e9s d\u2019estudis longitudinals que l\u2019AF no es relacionava amb el rendiment escolar. Aquesta perspectiva fa palesa la necessitat de realitzar un visionat de la literatura existent sobre aquesta tem\u00e0tica, especialment en treballs de tipus longitudinal i experimental, ja que s\u2019observen resultats oposats i contradictoris i per tant es precisa m\u00e9s claredat. <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, l\u2019objectiu d\u2019estudi va ser realitzar una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de literatura cient\u00edfica que abord\u00e9s l\u2019efecte de la pr\u00e0ctica de l\u2019AF en el rendiment acad\u00e8mic en joves preadolescents a trav\u00e9s d\u2019estudis longitudinals i experimentals. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va seguir les directrius de la declaraci\u00f3 PRISMA per a revisions sistem\u00e0tiques amb la finalitat d\u2019assegurar una estructura i desenvolupament adequat del document (Hutton et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Estrat\u00e8gia de cerca i procediment <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La base de dades utilitzada per a dur a terme la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica proposada va ser Web of Science (WOS). <\/em>Aix\u00ed mateix, es va utilitzar el motor de cerca SCOPUS <\/em>amb la finalitat de contrastar la informaci\u00f3 obtinguda en la base de dades principal. La revisi\u00f3 es va realitzar durant el mes de juliol de 2018, i es van analitzar estudis que abordaven la condici\u00f3 f\u00edsica i el rendiment acad\u00e8mic en nens en edat escolar. El per\u00edode d\u2019aquesta cerca va ser del 2014 al 2018, utilitzant com a paraules clau \u201cPhysical activity\u201d, \u201cAcademic performance\u201d i \u201cChildren\u201d. En una cerca m\u00e9s ajustada es van considerar totes les publicacions redactades en llengua anglesa de la \u201cCol\u00b7lecci\u00f3 principal de Web of Science\u201d que es trobaven en el domini de recerca \u201cSocial Sciences\u201d. Seguint aquestes pautes, es van obtenir 470 treballs de recerca. <\/p>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 amb la finalitat de definir el conjunt de treballs de recerca que formen part de la mostra d\u2019estudi van ser: 1) Estudis cient\u00edfics que presentin com a variables AF i el rendiment acad\u00e8mic dels estudiants; 2) Articles que recorrin a un disseny longitudinal; 3) Recerques que mostrin resultats estad\u00edstics que permetin analitzar les variables d\u2019estudi, i, 4) Publicacions sotmeses a avaluaci\u00f3 per parells. <\/p>\n\n\n\n

Recopilaci\u00f3 i mostra de literatura cient\u00edfica <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La recopilaci\u00f3 d\u2019articles cient\u00edfics fixada per a aquest estudi va ser de 503 documents extrets del repositori de dades WOS<\/em>. La mostra que va compondre el cos base d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica es correspon amb 23 publicacions de car\u00e0cter cient\u00edfic, considerades despr\u00e9s d\u2019aplicar els criteris d\u2019inclusi\u00f3 i codificaci\u00f3. (Figura 1)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Diagrama de flux de la selecci\u00f3 del cos base d\u2019estudi<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest ep\u00edgraf es mostren els resultats descriptius dels estudis seleccionats (n <\/em>= 23) que tracten la millora del rendiment acad\u00e8mic mitjan\u00e7ant l\u2019AF. <\/p>\n\n\n\n

Avaluaci\u00f3 de la producci\u00f3 cient\u00edfica <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Partint del que s\u2019estableix en el procediment i l\u2019estrat\u00e8gia de cerca, es van registrar a WOS <\/em>un total de 376 articles de recerca cient\u00edfica sobre la influ\u00e8ncia de l\u2019AF en el rendiment acad\u00e8mic durant el per\u00edode 2014-2018, considerant com a principal \u00e0rea de recerca Social Sciences. En relaci\u00f3 amb la producci\u00f3 global de literatura cient\u00edfica sobre aquesta tem\u00e0tica a WOS<\/em>, aquest treball va representar el 6.11 % (n <\/em>= 24) del c\u00f2mput global. Revisant la producci\u00f3 total, pot observar-se una tend\u00e8ncia creixent des de 2014, aconseguint el pic l\u2019any 2017 amb 100 publicacions. Es va apreciar un decreixement el 2018 amb 51 treballs cient\u00edfics, si b\u00e9 cal destacar que aquest cicle anual queda obert en realitzar aquesta revisi\u00f3 al juliol de 2018. En relaci\u00f3 amb el cos de l\u2019estudi, es va mostrar una producci\u00f3 ascendent entre els anys 2014 i 2016, i lineal durant els anys 2017-2018 amb tres publicacions per a cada per\u00edode, per la qual cosa es podria establir que va disminuir el nombre de publicacions que van analitzar la influ\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica d\u2019AF en el rendiment acad\u00e8mic de nens en edat escolar en els dos \u00faltims anys. <\/p>\n\n\n\n

Resultats dels estudis seleccionats per a la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La taula 1 mostra els resultats obtinguts una vegada realitzada la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica aplicant els criteris de cerca descrits i analitzant l\u2019associaci\u00f3 entre pr\u00e0ctica d\u2019AF i rendiment acad\u00e8mic en nenes i nens i preadolescents en edat escolar. Aglutinant la mostra de cada treball, es va obtenir una participaci\u00f3 total de 7160 subjectes amb edats compreses entre els 7 i 15 anys d\u2019edat. Tots van participar en estudis longitudinals de diversa tipologia amb alguna mena de control amb la finalitat de comprovar relacions causals entre diferents maneres de pr\u00e0ctica d\u2019AF, el rendiment acad\u00e8mic i diversos factors que s\u2019hi vinculen com s\u00f3n la capacitat d\u2019atenci\u00f3, les funcions executives o el rendiment cognitiu. Per a l\u2019extracci\u00f3 de la informaci\u00f3 en la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica es va seguir la codificaci\u00f3 seg\u00fcent: 1) Autories i any de publicaci\u00f3; 2) Disseny metodol\u00f2gic de l\u2019estudi; 3) Mostra i desglossament d\u2019aquesta en grup experimental (GE) i grup control (GC); 4) Edat m\u00ednima, m\u00e0xima i mitjana; 5) Descripci\u00f3 b\u00e0sica de la intervenci\u00f3 realitzada quant a c\u00e0rrega i volum de l\u2019exercici; 6) Durada de la intervenci\u00f3; 7) Variables dependents considerades en l\u2019estudi de tipus longitudinal (rendiment acad\u00e8mic, atenci\u00f3, etc.); 8) Instruments emprats per a la valoraci\u00f3 de les variables dependents, i, 9) Conclusions i troballes. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Articles que tracten sobre la pr\u00e0ctica d\u2019AF i rendiment acad\u00e8mic en nens i nenes <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Estat actual de la q\u00fcesti\u00f3 i discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest apartat es mostren les principals conclusions obtingudes a partir de la revisi\u00f3 sistem\u00e0tica realitzada atenent estudis de tipus longitudinal i experimental. El cos d\u2019estudi va quedar constitu\u00eft per 23 treballs cient\u00edfics amb dissenys aleatoritzats que aborden la relaci\u00f3 entre la pr\u00e0ctica d\u2019AF i el rendiment acad\u00e8mic i\/o cognitiu en la preadolesc\u00e8ncia. Per a aix\u00f2 s\u2019empren diverses prescripcions d\u2019AF, comprenent des de descansos actius fins a entrenaments basats en la for\u00e7a, el component aer\u00f2bic o de tipus multicomponent, entre altres. <\/p>\n\n\n\n

Rendiment acad\u00e8mic <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La majoria d\u2019estudis que aborden el rendiment acad\u00e8mic a trav\u00e9s de les puntuacions obtingudes en proves ordin\u00e0ries revelen com la pr\u00e0ctica d\u2019AF permet una millora d\u2019aquest, encara que es fan algunes puntualitzacions. En primera inst\u00e0ncia, aquelles intervencions que implicaven exercici de major intensitat i durada, aix\u00ed com de motricitat global, produ\u00efen millores m\u00e9s accentuades en el rendiment acad\u00e8mic (Beck et al., 2016<\/a>; Howie et al., 2015<\/a>; Phillips et al., 2015<\/a>). Aix\u00f2 demostra la import\u00e0ncia d\u2019atendre una prescripci\u00f3 adequada, ja que es precisa d\u2019una activaci\u00f3 m\u00ednima de l\u2019organisme que generi respostes que permetin millorar la irrigaci\u00f3 cerebral o la producci\u00f3 de endorfines (Krafft et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Aquests resultats tamb\u00e9 es poden fonamentar des d\u2019una perspectiva psicopedag\u00f2gica. Els treballs de Mullender-Wijnsma et al. (2015)<\/a> i Ma et al. (2014)<\/a> revelen com la inclusi\u00f3 de tasques que treballen els continguts educatius de manera activa i la inclusi\u00f3 de descansos actius milloren el rendiment acad\u00e8mic en els nens amb menors qualificacions. Entre els motius que fonamenten aquestes premisses, Quinto i Klausen (2016)<\/a> estableixen com la implicaci\u00f3 del joc en tasques acad\u00e8miques afavoreix l\u2019aprenentatge en implicar majors nivells de motivaci\u00f3 intr\u00ednseca i menor estr\u00e8s acad\u00e8mic. D\u2019altra banda, la inclusi\u00f3 de descansos actius permet restaurar la capacitat d\u2019atenci\u00f3 i millorar la irrigaci\u00f3 cerebral obtenint beneficis cognitius (Krafft et al., 2014<\/a>). Aix\u00ed mateix, Bunketorp et al. (2015)<\/a> revelen com aquesta mena de programes afavoreix el benestar percebut i el comportament dels escolars. <\/p>\n\n\n\n

Ateses les \u00e0rees m\u00e9s vinculades als beneficis de la pr\u00e0ctica d\u2019AF, els treballs de Beck et al. (2016)<\/a>, Fedewa et al. (2015)<\/a> i Resaland et al. (2016)<\/a> revelen com els beneficis dels seus programes d\u2019intervenci\u00f3 estaven m\u00e9s vinculats a millores en el rendiment en matem\u00e0tiques amb especial \u00e8mfasi en aritm\u00e8tica, sense trobar relacions amb la compressi\u00f3 lectora malgrat que el treball de Duncan i Johnson (2014)<\/a> mostra resultats oposats. La seva justificaci\u00f3 recau en les millores que produeix la pr\u00e0ctica d\u2019AF en diversos factors vinculats amb el rendiment cognitiu i que estan m\u00e9s relacionats amb el rendiment en matem\u00e0tiques (Donnelly et al., 2017<\/a>). Finalment, no es van observar millores despr\u00e9s d\u2019aplicar pautes d\u2019alguns estudis, encara que el rendiment tampoc va empitjorar. En tot ells s\u2019observa que la c\u00e0rrega externa implicada en termes de durada no va ser elevada (Bugge et al., 2018<\/a>; Donnelly et al., 2017<\/a>; Quinto et al., 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Rendiment cognitiu <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Diverses autories estableixen que la pr\u00e0ctica d\u2019AF no sols podria millorar el rendiment acad\u00e8mic de manera directa, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ajudaria a millorar el rendiment cognitiu, el qual influir\u00e0 de manera positiva en el seu rendiment escolar (Donnelly et al., 2017<\/a>). De forma m\u00e9s concreta, Chen et al. (2017)<\/a> demostren com l\u2019entrenament multicomponent basat en el treball de la for\u00e7a, la coordinaci\u00f3 i la capacitat aer\u00f2bica permet el desenvolupament metacognitiu a trav\u00e9s de millores en la capacitat d\u2019atenci\u00f3 i planificaci\u00f3, la qual cosa es pot explicar per una millor irrigaci\u00f3 en el c\u00f2rtex cerebral anterior que permet una activaci\u00f3 mental m\u00e9s elevada (Krafft et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els estudis analitzats demostren la necessitat que la prescripci\u00f3 d\u2019AF compleixi uns requisits espec\u00edfics. Concretament, en el treball de Fedewa et al. (2015)<\/a> no es van produir millores en la intel\u00b7lig\u00e8ncia fluida en afegir 20 minuts diaris d\u2019AF durant 8 mesos. Aix\u00ed mateix, Tarp et al. (2016)<\/a> i Van den Berg et al. (2016)<\/a> tampoc van obtenir modificacions en les funcions executives en aplicar programes d\u2019exercici f\u00edsic d\u2019intensitat lleu-moderada a curt termini. En aquest sentit, s\u2019observen dos requisits b\u00e0sics perqu\u00e8 l\u2019exercici f\u00edsic generi canvis positius en la cognici\u00f3. El primer resideix en la c\u00e0rrega de la intervenci\u00f3 realitzada, havent d\u2019implicar un m\u00ednim de 150 minuts setmanals de treball en el qual la intensitat sigui moderada (Chen et al., 2017;<\/a> Lind et al., 2018<\/a>). El segon requisit afecta les demandes cognitives de la tasca a realitzar, perqu\u00e8 un esport de cooperaci\u00f3 i amb adversari produir\u00e0 millores cognitives m\u00e9s accentuades en implicar m\u00e9s est\u00edmuls, la qual cosa ajuda a millorar la capacitat de raonament o atenci\u00f3 selectiva (Ruiz-Ariza et al., 2018<\/a>; Schmidt et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Condici\u00f3 f\u00edsica i salut general <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La majoria d\u2019estudis experimentals analitzats van considerar, juntament amb l\u2019efecte de l\u2019AF en el rendiment escolar, les modificacions donades en els par\u00e0metres indicadors de l\u2019estat de salut. En aquest sentit, va poder observar-se que independentment dels canvis donats en el rendiment cognitiu o acad\u00e8mic, en la majoria d\u2019estudis es van millorar diversos components de la condici\u00f3 f\u00edsica, obtenint-se millors nivells de fitnes cardiorespiratori (Bugge et al., 2018<\/a>), per\u00edmetres de cintura i percentils de massa corporal (Ardoy et al., 2014<\/a>; Donnelly et al., 2017<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquesta manera, es mostra com la pr\u00e0ctica fisicoesportiva esdev\u00e9 un element indispensable per aconseguir el benestar des d\u2019edats primerenques, tant a nivell f\u00edsic com mental (Mullender-Wijnsma et al., 2015<\/a>). De fet, Bugge et al. (2018) <\/a>destaquen la import\u00e0ncia de promoure un estil de vida actiu des d\u2019edats primerenques amb la finalitat d\u2019evitar estats d\u2019obesitat infantil, aix\u00ed com patologies diverses com a diabetis, colesterol o problemes cardiovasculars. Concretament, l\u2019Organitzaci\u00f3 Muncial de la Salut (2010)<\/a> recomana realitzar almenys 60 minuts diaris d\u2019AF moderada, m\u00ednim que es veu reflectit en el volum de c\u00e0rrega donada en la majoria d\u2019intervencions amb efectes positius. <\/p>\n\n\n\n

Limitacions de l\u2019estudi <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Finalment, resulta essencial destacar les principals limitacions d\u2019aquesta revisi\u00f3 sistem\u00e0tica. En primer lloc, pot destacar-se el rang de cerca, el qual pot considerar-se tant una fortalesa com una limitaci\u00f3. Els estudis emprats es van acotar als cinc \u00faltims anys amb la finalitat d\u2019atorgar una visi\u00f3 actualitzada de l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3. No obstant aix\u00f2, un interval temporal tan estret ha pogut obviar estudis de rellev\u00e0ncia a nivell nacional i internacional. Una altra limitaci\u00f3 pot residir en la selecci\u00f3 exclusiva d\u2019estudis de tipus longitudinal i experimental. De la mateixa manera que succeeix amb la limitaci\u00f3 anterior, aquest criteri de selecci\u00f3 ajuda a generar conclusions de rellev\u00e0ncia en partir de resultats que demostren causalitat. Per concloure, s\u2019ha observat que existeix una gran disparitat d\u2019instruments per a valorar el rendiment acad\u00e8mic i cognitiu en els estudis analitzats, la qual cosa dificulta la comparaci\u00f3 de les troballes que s\u2019hi obtenen. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pr\u00e0ctica d\u2019AF permet la millora del rendiment acad\u00e8mic a la preadolesc\u00e8ncia, produint-se millores m\u00e9s elevades a major volum i intensitat de l\u2019exercici. L\u2019efecte de la pr\u00e0ctica d\u2019AF disminueix amb el temps despr\u00e9s de la seva interrupci\u00f3 i l\u2019\u00e0rea m\u00e9s beneficiada \u00e9s la de matem\u00e0tiques i aritm\u00e8tica. <\/p>\n\n\n\n

El rendiment cognitiu tamb\u00e9 es veu beneficiat per la pr\u00e0ctica d\u2019AF. Les tasques amb m\u00e9s demandes cognitives i que impliquen la motricitat global tenen un efecte m\u00e9s elevat, el que permet la millora de la irrigaci\u00f3 cerebral, l\u2019atenci\u00f3 i concentraci\u00f3, per\u00f2 no s\u2019aprecia canvi en les funcions executives. <\/p>\n\n\n\n

La majoria d\u2019estudis comproven que, independentment de l\u2019efecte de l\u2019AF en el rendiment acad\u00e8mic i cognitiu, es produeixen millores en l\u2019estat de salut i la condici\u00f3 f\u00edsica, especialment a trav\u00e9s de canvis en la composici\u00f3 corporal i el fitnes cardiorespiratori. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, s\u2019observen resultats molt dispars en la majoria d\u2019estudis, generalment a causa de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una \u00e0mplia diversitat de contextos, prescripcions d\u2019exercici i instruments, per la qual cosa es fa imprescindible unificar criteris sobre la valoraci\u00f3 de les variables analitzades. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum  La pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica constitueix un mitj\u00e0 essencial en la millora de la salut f\u00edsica i mental. La seva influ\u00e8ncia en diversos aspectes cognitius com l\u2019atenci\u00f3, mem\u00f2ria o concentraci\u00f3 ha estat \u00e0mpliament estudiada, podent guardar una estreta relaci\u00f3 amb el rendiment acad\u00e8mic. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi consisteix en la realitzaci\u00f3 d\u2019una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre la […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15,15],"tags":[153,203,202],"author_meta":{"display_name":"Redaccio","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/redaccio\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>","Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>","Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["esport<\/a>","rendiment acad\u00e8mic<\/a>","rendiment cognitiu<\/a>"],"unlinked":["esport<\/span>","rendiment acad\u00e8mic<\/span>","rendiment cognitiu<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 6 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 gener 2020","modified":"Updated on 5 octubre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 gener 2020 09:24","modified":"Updated on 5 octubre 2020 07:29"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=1087"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":7762,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087\/revisions\/7762\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=1087"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=1087"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=1087"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}