{"id":10845,"date":"2020-10-27T11:10:58","date_gmt":"2020-10-27T11:10:58","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=10845"},"modified":"2020-12-10T14:11:45","modified_gmt":"2020-12-10T14:11:45","slug":"analisi-de-les-tendencies-a-les-tesis-doctorals-deducacio-fisica-cursos-1980-1981-a-1995-1996","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/analisi-de-les-tendencies-a-les-tesis-doctorals-deducacio-fisica-cursos-1980-1981-a-1995-1996\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi de les tend\u00e8ncies a les tesis doctorals d’educaci\u00f3 f\u00edsica Cursos 1980-1981 a 1995-1996"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/h2>\n\n\n
\n

Aquest article, despr\u00e9s de fer constar la ja tradicional preocupaci\u00f3 i dubte en qu\u00e8 alguns professionals de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica es mouen respecte la cientificitat d’aquesta, recull una an\u00e0lisi de les tesis doctorals realitzades a Espanya sobre Educaci\u00f3 F\u00edsica. Dins d’aquest, apa re\u00efxen reflectits els diferents aspectes que ens poden permetre aproximar-nos a les dades de major rellev\u00e0ncia per a l’esmentada an\u00e0lisi, com ara les tesis llegides per curs acad\u00e8mic, universitats i facultats en les quals s’han definit les esmentades tesis i els principals descriptors de totes elles. Ens interessa fer especial menci\u00f3 a l’apartat relacionat amb els descriptors, at\u00e8s que aquest \u00e9s el que de veritat permet analitzar les tend\u00e8ncies de les tesis doctorals en Educaci\u00f3 F\u00edsica. A partir d’aquestes categories, establim dues grans l\u00ednies tem\u00e0tiques en les quals s’encamina la investigaci\u00f3: Ci\u00e8ncies de la vida i Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3. Sembla clar que a l’hora de plantejar-nos seriosament si l’Educaci\u00f3 F\u00edsica pot separar-se de les altres ci\u00e8ncies i erigir-se com a ci\u00e8ncia pr\u00f2pia, \u00e9s necessari comprendre i investigar si aquesta ser\u00e0 capa\u00e7 de mantenir una personalitat, una identitat pr\u00f2pia que la faci caminar de forma independent, basat tot el seu treball en els seus propis continguts, en la seva pr\u00f2pia metodologia, en els seus propis coneixements; aix\u00f2, \u00e9s possible? Com es pot imaginar altres, abans que nosaltres, s’han plantejat el mateix i, de nou, com \u00e9s natural, les conclusions pel que fa a aix\u00f2, no s\u00f3n plenament coincidents. Cagigal (1968) opina que la formaci\u00f3 de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica no ha estat harm\u00f2nica, sin\u00f3 totalment an\u00e0rquica, potser degut a l'”adolesc\u00e8ncia” d’aquesta possible ci\u00e8ncia i en aix\u00f2, ell justifica l’encara debilitat sistema conceptual en el qual l’Educaci\u00f3 F\u00edsica actua. Aix\u00ed mateix, opina que en el sistema i metodologies utilitzats avui en el camp cient\u00edfic de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica i l’Esport, apareixen l\u00ednies cada cop m\u00e9s definides: una, part del camp general de les ci\u00e8ncies biol\u00f2giques, una altre camina inspirada pels m\u00e8todes pedag\u00f2gics. Tot aix\u00f2, unit a les cada cop m\u00e9s nombroses pretensions i investigacions cient\u00edfiques pr\u00f2pies de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica a totes les publicacions que s’han anat donant amb respecte al tema, ens fa preguntar si ja \u00e9s hora o no de donar vida a la ci\u00e8ncia de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica. Per donar resposta a aquesta pregunta i recolzar l’asseveraci\u00f3 que podria servir com a resposta, tenim el que s’ha considerat l’objecte d’estudi de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica i que tantes opinions i debats ha generat. Aquest objecte el podr\u00edem explicitar dient que \u00e9s la persona que es mou i tota la repercussi\u00f3 f\u00edsica, afectiva i social que pot extreure’s d’aquesta possibilitat de moviment, per\u00f2, \u00e9s obvi, que l’objecte de la ci\u00e8ncia de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica, l’home en moviment, no \u00e9s de la seva exclusivitat, ja que alguns dels seus aspectes s\u00f3n estudiats per altres ci\u00e8ncies (kin\u00e8sica, biomec\u00e0nica, fisiologia, psicologia, sociologia, etc.); malgrat tot, s\u00f3n diferents els nivells d’assolir l’objectiu i, per aix\u00f2, diferents els objectius. Quins serien aleshores aquests objectes de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica? La ci\u00e8ncia de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica t\u00e9 per objecte el tractament rigor\u00f3s dels problemes i interrogants que planteja l’activitat motriu l\u00fadica, la reflexi\u00f3 sistem\u00e0tica sobre la naturalesa del moviment (des de l’examen anal\u00edtic de la fibra muscular en moviment fins a les relacions psicosocials i pol\u00edtiques de l’home esportiu) i les causes i els efectes de l’adquisici\u00f3 personal d’aptitud f\u00edsica, d’aptituds cap al moviment, d’habilitats motrius i de noves formes de comportament a trav\u00e9s del moviment. Per concloure, ens referirem a Cagigal (1979) quan diu que des de fa anys s’ha conformat una gran ci\u00e8ncia del moviment que no procedeix de la suma de les ci\u00e8ncies de l’home en l’especial conjuntura del moviment, sin\u00f3 tot un ampli sistema d’estudis amb objecte cient\u00edfic propi i espec\u00edfic, aquest \u00e9s “l’home que es mou o \u00e9s capa\u00e7 de moure’s”. Per tot aix\u00f2, sembla ser que l’Educaci\u00f3 F\u00edsica s’acosta a una ci\u00e8ncia educativa, en la qual podria tenir la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 cient\u00edfica, per\u00f2 opinions com la de Cechini (1993) manifesten que en l’actualitat es distingeixen dues grans postures diferenciades: una que tendeix a conformar una gran ci\u00e8ncia del moviment hum\u00e0 i una altra que proposa integrar l’Educaci\u00f3 F\u00edsica en el context de les Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3. Som conscients que en els \u00faltims anys, diferents facultats i escoles universit\u00e0ries han acollit en els seus programes de doctorat llicenciats per poder realitzar les seves tesis doctorals en Educaci\u00f3 F\u00edsica. Ara b\u00e9, encara que veiem un ampli panorama que es dedica a realitzar investigacionsen aquest terreny, tamb\u00e9 \u00e9s veritat que a Espanya el nivell d’investigaci\u00f3 en Educaci\u00f3 F\u00edsica \u00e9s encara molt poc elevat. La consolidaci\u00f3 d’un cos de coneixement com a ci\u00e8ncia, no nom\u00e9s dep\u00e8n del seu objecte d’estudi, sin\u00f3 tamb\u00e9 del m\u00e8tode pel qual s’accedeix a aquest coneixement. Jean Le Boulch, al 1982, ja acceptava la cooperaci\u00f3 i la metodologia de diferents disciplines per aprofundir i aclarir certes dimensions de la conducta motriu. En aquesta l\u00ednia de pensament, el present estudi pret\u00e9n comprovar si les diferents investigacions en Educaci\u00f3 F\u00edsica giren al voltant de diferents disciplines. Si atenem els objectius del nostre treball, pretenem, d’una banda, con\u00e8ixer les l\u00ednies d’investigaci\u00f3 seguides a les tesis realitzades a Espanya i que, d’una forma o una altra estan relacionades amb l’\u00e0mbit de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica i, d’altra banda, en funci\u00f3 de diferents variables.<\/p>\n<\/div>\n\n

Paraules clau:<\/strong> educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, l\u00ednies d'investigaci\u00f3<\/span>, tesis doctorals<\/span><\/p> <\/div> \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest article, despr\u00e9s de fer constar la ja tradicional preocupaci\u00f3 i dubte en qu\u00e8 alguns professionals de l’Educaci\u00f3 F\u00edsica es mouen respecte la cientificitat d’aquesta, recull una an\u00e0lisi de les tesis doctorals realitzades a Espanya sobre Educaci\u00f3 F\u00edsica. Dins d’aquest, apa re\u00efxen reflectits els diferents aspectes que ens poden permetre aproximar-nos a les dades […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":3,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[119,4803,4802],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","l\u00ednies d'investigaci\u00f3<\/a>","tesis doctorals<\/a>"],"unlinked":["educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","l\u00ednies d'investigaci\u00f3<\/span>","tesis doctorals<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 octubre 2020","modified":"Updated on 10 desembre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 octubre 2020 11:10","modified":"Updated on 10 desembre 2020 14:11"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10845\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10845"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10845\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":33920,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10845\/revisions\/33920\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10845"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10845"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10845"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}