Per motius molt personals, que explicar\u00e9 m\u00e9s endavant, vull recordar la figura humana i art\u00edstica de la ceramista Angelina Al\u00f3s. Com escrivia Emili Sempere, era neta i filla de ceramista i per les seves venes hi flu\u00efa, en lloc de sang, esmalt, argila i foc. Durant m\u00e9s de mig segle ha estat personalitat de refer\u00e8ncia en el m\u00f3n de la cer\u00e0mica contempor\u00e0nia, que ella havia convertit en art. A m\u00e9s de la seva original, \u00e0mplia i variada obra, va crear escola, perqu\u00e8 per les seves classes van passar diverses generacions de ceramistes. L\u2019Angelina havia nascut a Val\u00e8ncia el 1917, encara que ben aviat, el 1918, en guanyar el seu pare Joan Baptista Al\u00f3s la pla\u00e7a de Professor de Cer\u00e0mica de l\u2019Escola del Treball de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, la fam\u00edlia es va traslladar a aquesta ciutat. Va compaginar els seus estudis amb els de cer\u00e0mica a l\u2019Escola del Treball i entre 1937 i 1938 va rebre lli\u00e7ons d\u2019art amb Francesc Gal\u00ed, d\u2019escultura amb Jaume Dur\u00e1n i de modelatge en guix amb el seu pare. L\u2019any 1945 va obtenir, previs un examen i concurs, la pla\u00e7a de professora de cer\u00e0mica a l\u2019Escola del Treball, i es va dedicar intensament a l\u2019ensenyament de l\u2019ofici i a la investigaci\u00f3, encara que en el centre hi mancaven molts dels mitjans m\u00e9s elementals. En jubilar-se el seu pare, va seguir com a professora adjunta del aleshores director del departament, en Llu\u00eds Rigal, persona poc versada en la cer\u00e0mica. La marginaci\u00f3 femenina, encara vigent els anys cinquanta, va impedir que en jubilar-se aquest, l\u2019Angelina Al\u00f3s ocup\u00e9s el lloc que tothom reconeixia que li corresponia. Davant d\u2019aquesta ins\u00f2lita situaci\u00f3, va sol\u00b7licitar l\u2019exced\u00e8ncia; i mentre Antoni Cumella ocupava la direcci\u00f3 del departament de cer\u00e0mica de l\u2019Escola, ella creava la seva escola-taller a Esplugues de Llobregat, on impartia cursets, treballant al principi en un forn de llenya. Per aquesta escola varen passar els m\u00e9s importants ceramistes del nostre temps: Juli Bono, Llu\u00eds Castaldo, Magda Mart\u00ed Coll, Montserrat Sastre, Frederic Gisbert, Carles Ballester i molts d\u2019altres. L\u2019any 1959 \u00e9s nomenada membre de l\u2019Acad\u00e9mie Internationale de la C\u00e9ramique, donant-li aix\u00ed el lloc que mereixia internacionalment. El 1963 es va incorporar novament com a mestra de taller i professora de cer\u00e0mica a l\u2019Escola de Treball, c\u00e0rrec que va exercir fins el 1983, any de la seva jubilaci\u00f3. En realitat, \u00e9s des d\u2019aquest moment quan va poder dedicar-se completament a la seva obra personal\u00edssima. Desgraciadament, Angelina Al\u00f3s va morir de manera inesperada l\u2019any 1997, quan es mantenia en el zenit del seu art.<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Resum Per motius molt personals, que explicar\u00e9 m\u00e9s endavant, vull recordar la figura humana i art\u00edstica de la ceramista Angelina Al\u00f3s. Com escrivia Emili Sempere, era neta i filla de ceramista i per les seves venes hi flu\u00efa, en lloc de sang, esmalt, argila i foc. Durant m\u00e9s de mig segle ha estat personalitat de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[9455],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Art i esport<\/a>"],"unlinked":["Art i esport<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 octubre 2020","modified":"Updated on 17 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 octubre 2020 11:10","modified":"Updated on 17 gener 2021 08:19"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10801\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10801"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10801\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":33121,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10801\/revisions\/33121\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10801"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10801"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10801"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}