El punt de partida per a aquest article va ser el roc\u00f2drom d\u2019escalada esportiva constru\u00eft i mantingut pel GEEU (Grup d\u2019Escalada Esportiva de la Unicamp, del qual participen estudiants de diferents cursos universitaris), localitzat a la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de la Universitat Estatal de Campinas, Estat de S\u00e3o Paulo, Brasil. A partir d\u2019una mirada curiosa sobre aquest grup i el seu espai, vam suscitar discussions sobre l\u2019escalada i la seva relaci\u00f3 amb el risc, amb la por i amb altres activitats d\u2019aventura en l\u2019ambient natural. Vam reflexionar sobre el perill i la inseguretat, tot tractant de mostrar punts de converg\u00e8ncia i diverg\u00e8ncia, tant en els ambients naturals com en els artificials. Aquest article \u00e9s part d\u2019una investigaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia, que es refereix a una tesi de mestratge, sobre l\u2019escalada esportiva, la investigaci\u00f3 qualitativa de la qual es refereix a l\u2019\u00e0rea d\u2019estudis del lleure. En les activitats d\u2019aventura han estat captades noves formes de \u201cestar junts\u201d, el camp principal de manifestaci\u00f3 de les quals \u00e9s el lleure. Entre aquelles destaquen: barranquisme, escalada, rafting, skysurf, trekking, hidrospeed, i d\u2019altres. En analitzar els noms que han rebut per part de diversos autors (esports nous, esports d\u2019aventura, esports tecnol\u00f2gics, esports en llibertat, esports californians, esports salvatges, entre d\u2019altres) es pot constatar que aquests r\u00e8tols defineixen les caracter\u00edstiques i l\u2019origen d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques, inserides en un context m\u00e9s ampli.<\/p>\n\n