{"id":10729,"date":"2020-10-27T11:09:54","date_gmt":"2020-10-27T11:09:54","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=10729"},"modified":"2020-12-03T12:34:30","modified_gmt":"2020-12-03T12:34:30","slug":"lesport-i-la-seva-idoneitat-en-el-disseny-curricular-de-leducacio-fisica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/lesport-i-la-seva-idoneitat-en-el-disseny-curricular-de-leducacio-fisica\/","title":{"rendered":"L\u2019esport i la seva idone\u00eftat en el disseny curricular de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Resum<\/h2>\n\n\n<p>Durant els caps de setmana \u00e9s habitual trobar-nos davant la petita pantalla amb l\u2019espectacle d\u2019uns homes que corren, s\u2019encalcen, cauen, s\u2019agafen, darrera un objecte esf\u00e8ric que disputen, manipulen i copegen. El p\u00fablic resta paralitzat contemplant les petites imatges en moviment, tot expressant espont\u00e0niament a una sola veu la seva alegria o el seu desenc\u00eds davant les imatges que es transmeten. Els esportistes, corren, salten, llencen i s\u2019abraonen amb grans esfor\u00e7os i amb agressivitat per tal d\u2019assolir la vict\u00f2ria, que es prepara i es planifica meticulosament despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s sacrificat anomenat entrenament. Els espectadors de qualsevol edat i de totes les classes socials, capficats i neguitosos per la incertesa del joc, es lliuren amb passi\u00f3 a l\u2019espectacle competitiu, i alliberen tots plegats una quantitat enorme d\u2019energia emocional, la qual canalitzada i controlada de forma escaient, esdev\u00e9 una formidable higiene social de car\u00e0cter peri\u00f2dic, que refor\u00e7a identitats i cohesiona el grup social. Els mitjans de comunicaci\u00f3 s\u2019encarreguen de preparar, transmetre i narrar les gestes, cerquen el sensacionalisme i la confrontaci\u00f3 dial\u00e8ctica amb \u201cl\u2019altre\u201d i amb aquesta l\u00f2gica assenyalen els bons i els dolents de la setmana, cosa que contribueix a la retroalimentaci\u00f3 del sistema. Aquest, es troba injectat i sostingut per la l\u00f2gica empresarial i financera i protegit per la l\u00f2gica estatal, per tal com per als primers suposa una font d\u2019ingressos extraordin\u00e0ria i per als segons una forma sibil\u00b7lina i efica\u00e7 d\u2019inculcar valors, actituds i s\u00edmbols en els quals es fonamenta l\u2019ordre sociopol\u00edtic establert. Ens referim al fenomen social m\u00e9s important de la nostra \u00e8poca: l\u2019esport espectacle. No \u00e9s habitual, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s quotidi\u00e0, observar un grup de nois\/noies que lliurement, en el seu temps de lleure, de manera formal o informal, sense expectaci\u00f3 i en resposta a l\u2019est\u00edmul l\u00fadic primigeni de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, estiguin practicant l\u2019esport amb la sola finalitat de divertir-s\u2019hi, de sentir plaer pel joc i la competici\u00f3, de relacionar-se amb els altres, mantenir l\u2019efici\u00e8ncia motriu o superar el sedentarisme creixent de la nostra societat urbana. A hores d\u2019ara, en plena civilitzaci\u00f3 del lleure, hi ha cents de milions de persones de totes les edats i a tots els racons del planeta que parlen, vesteixen i actuen de forma esportiva en la seva vida di\u00e0ria i, a m\u00e9s a m\u00e9s, trien l\u2019esport entre llurs opcions preferides en el temps de lleure actiu. Estem parlant de l\u2019esport recreatiu. Tamb\u00e9 resulta usual trobar-nos els centres escolars, dotats gaireb\u00e9 exclusivament d\u2019infraestructures esportives, on un grup de nois\/noies fa esport a la classe d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, amb unes directrius did\u00e0ctiques, uns criteris pedag\u00f2gics i sota uns sup\u00f2sits educatius. Aquest esport \u00e9s contemplat com a un mitj\u00e0 d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, que t\u00e9 com a finalitat ajudar a desenvolupar la personalitat de l\u2019individu mitjan\u00e7ant les conductes motrius. \u00c9s el que anomenem esport educatiu. Les tres situacions que hem vist, constitueixen el mateix esport? O ens trobem amb tres capteniments diferents que responen a tres activitats distintes? Tanmateix, qu\u00e8 entenem com a esport? Esport \u00e9s un terme polis\u00e8mic que correspon m\u00e9s a un sentiment, una mentalitat i una est\u00e8tica que no pas a un concepte que es pugui precisar i encara menys definir. Tot i aix\u00f2, for\u00e7ats per la necessitat de posar-hi l\u00edmits per poder-lo estudiar, i prenent com a base una investigaci\u00f3 etimol\u00f2gica i conceptual que vam realitzar sobre aquest terme per tal de delimitar-ne els trets estructurals (1989), podr\u00edem assajar que l\u2019esport \u201cconstitueix una successi\u00f3 d\u2019esfor\u00e7os f\u00edsics de car\u00e0cter l\u00fadic, subjecte a unes normes estrictes que en regulen la competici\u00f3, la qual s\u2019haur\u00e0 de regir per un esperit noble (anomenat fairplay), que es troba institucionalitzat i que pot arribar fins a riscos al l\u00edmit per l\u2019enorme desig de v\u00e8ncer que en porta impl\u00edcita la pr\u00e0ctica. L\u2019esport, considerat d\u2019aquesta forma, presenta tres \u00e0mbits d\u2019actuaci\u00f3 for\u00e7a definits: rendiment, educatiu i recreatiu\u201d.<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum Durant els caps de setmana \u00e9s habitual trobar-nos davant la petita pantalla amb l\u2019espectacle d\u2019uns homes que corren, s\u2019encalcen, cauen, s\u2019agafen, darrera un objecte esf\u00e8ric que disputen, manipulen i copegen. El p\u00fablic resta paralitzat contemplant les petites imatges en moviment, tot expressant espont\u00e0niament a una sola veu la seva alegria o el seu desenc\u00eds [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":2,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/apunts-per-al-segle-xxi\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Apunts per al segle XXI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 octubre 2020","modified":"Updated on 3 desembre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 octubre 2020 11:09","modified":"Updated on 3 desembre 2020 12:34"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10729\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10729"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10729\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":33128,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10729\/revisions\/33128\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10729"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10729"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10729"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}