Aquest estudi analitza les caracter\u00edstiques motivacionals del tennis de competici\u00f3 en esportistes d’alta competici\u00f3 practicants de tennis i tennis en cadira de rodes. Per a aix\u00f2 es pren com a marc te\u00f2ric la perspectiva de les fites d’assoliment (Nicholls, 1989; Roberts, 1992). S’analitzen les relacions entre l’orientaci\u00f3 motivacional i una s\u00e8rie de variables psicol\u00f2giques com s\u00f3n les creences sobre les causes d’\u00e8xit en esport, la satisfacci\u00f3 amb els resultats esportius, la diversi\u00f3 amb la pr\u00e0ctica esportiva i la prefer\u00e8ncia per tasques amb diferent grau de dificultat. Els resultats mostren, enfront d’estudis anteriors, que tant l’orientaci\u00f3 a l’ego com l’orientaci\u00f3 a la tasca s’associen a patrons motivacionals adaptatius. Per \u00faltim, s’han trobat difer\u00e8ncies significatives en algunes de les variables estudiades entre els tennistes i els tennistes en cadira de rodes. Les possibles implicacions que per a l’entrenament poden tenir aquests resultats s\u00f3n discutides en el treball.<\/p>\n\n