Una de les constants que distingeixen l\u2019Humanisme renaixentista \u00e9s el seu inter\u00e8s per recuperar els principis del saber establerts en el classicisme grecorom\u00e0. Els pedagogs humanistes adoptaran aquest principi com a guia fonamental en l\u2019elaboraci\u00f3 dels seus tractats docents, tot buscant desesperadament el desenvolupament d\u2019una personalitat completa i harm\u00f2nica dels seus alumnes. Per aix\u00f2, tal com veurem a continuaci\u00f3, el tret m\u00e9s com\u00fa i uniforme a la pedagogia renaixentista \u00e9s la cr\u00edtica a l\u2019ensenyament escol\u00e0stic. L\u2019educador renaixentista rebutja els manuals medievals, aix\u00ed com els seus m\u00e8todes, i pensa que la formaci\u00f3 s\u2019ha d\u2019aconseguir mitjan\u00e7ant la immersi\u00f3 de l\u2019esperit en les grans obres dels autors cl\u00e0ssics grecoromans. La meta de “ideal hum\u00e0 la col\u00b7loquen els pedagogs renaixentistes en “assoliment dels principis establerts en la paideia plat\u00f2nica i la humanistes ciceroniana. Plat\u00f3 i Cicer\u00f3, junt amb Arist\u00f2til, seran els grans \u00eddols del Renaixement.<\/p>\n\n