L\u2019esport ha estat sovint, especialment en els darrers temps, reivindicat per diversos actors socials com a un instrument d\u2019integraci\u00f3 amb unes possibilitats excepcionals, a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019un important element d\u2019interculturalitat. No hi ha dubte que, com a element plenament social que \u00e9s, l\u2019esport forma part d\u2019un imaginari constru\u00eft al voltant d\u2019un \u201cnosaltres\u201d col\u00b7lectiu i, per tant, en ser un element definidor d\u2019identitat, \u00e9s tamb\u00e9 susceptible de convertir-se en un instrument d\u2019integraci\u00f3. Un altre problema \u00e9s qu\u00e8 entenem per integraci\u00f3 i, d\u2019altra banda, quins s\u00f3n els mecanismes mitjan\u00e7ant els quals l\u2019esport pot ser utilitzat com a element\/instrument d\u2019aquesta integraci\u00f3. En aquest article intentarem analitzar algunes d\u2019aquestes q\u00fcestions al voltant de l\u2019esport i la immigraci\u00f3 des de diferents perspectives.<\/p>\n\n