La gimn\u00e0stica art\u00edstica femenina \u00e9s un esport minoritari. \u00c9s un clar exemple d’aquelles pr\u00e0ctiques esportives que surten a la llum cada quatre anys, amb motiu dels Jocs Ol\u00edmpics o dels campionats del m\u00f3n. Partint d’aquesta premissa cal recordar quins s\u00f3n els valors que trobem dins d’un esport avalat per una llarga traject\u00f2ria hist\u00f2rica. Aquest fet fa que parlem d’un esport capa\u00e7 de transmetre tots aquells valors humans que, generaci\u00f3 rere generaci\u00f3, han conformat l’ess\u00e8ncia d’una societat civilitzada, en la qual sempre haurien de ser presents. \u00c9s per aix\u00f2 que ens hauria de preocupar la seva pr\u00e0ctica minorit\u00e0ria, i haur\u00edem d’intentar explicar els factors sociol\u00f2gics que intervenen en el seu estat actual. Un dels progressos que ha viscut aquest esport tot al llarg del temps, \u00e9s la incorporaci\u00f3 de la dona a la seva pr\u00e0ctica. Aquesta incorporaci\u00f3 va aportar en aquest esport uns valors est\u00e8tics i pl\u00e0stics, considerats femenins, alhora que exterioritzava valors tradicionalment atorgats a l’home, com ara: la for\u00e7a, el valor, el coratge… Ens hem proposat, en primer lloc, entendre i rescatar els valors intr\u00ednsecs que la gimn\u00e0stica art\u00edstica femenina pot aportar a la formaci\u00f3 de la persona. En segon lloc, tractarem de contestar el per qu\u00e8 de la situaci\u00f3 actual, tant des del vessant de la gimn\u00e0stica de base, com de la gimn\u00e0stica d’alt nivell.<\/p>\n\n