Sens dubte l’esport s’ha convertit en un aut\u00e8ntic fenomen social, especialment des de l’\u00faltim ter\u00e7 del segle XX. Aquesta evoluci\u00f3 ha fet de l’esport un sistema social obert, que interacciona activament amb la resta de sistemes socials. Aquests canvis han configurat un nou escenari esportiu, molt diferent de l’establert per l’esport en els seus or\u00edgens. Els valors del m\u00f3n (superaci\u00f3 personal, igualtat d’oportunitats, joc net…) han donat pas a l’esport-espectacle i al professionalisme, on s’imposa la l\u00f2gica de la productivitat comercial. L’esport s’ha convertit en un objecte de consum sotm\u00e8s a la llei de l’oferta i la demanda, \u00e9s a dir, qu\u00e8 s’est\u00e0 oferint i quin \u00e9s el retorn que se’n deriva. El tema central del present article \u00e9s una an\u00e0lisi dels beneficis que comporta la vict\u00f2ria aix\u00ed com de les pressions que pateix l’esportista, i de quina manera tots dos factors poden induir l’esportista a dopar-se. En aquest context, el cos de l’esportista adquireix un rol central, i queda sotm\u00e8s a les exig\u00e8ncies de la competici\u00f3, de l’entorn i a les pr\u00f2pies exig\u00e8ncies que ell mateix s’imposa. Aquest entorn inclou un seguit d’influ\u00e8ncies econ\u00f2miques, pol\u00edtiques, socials i culturals que conflueixen en l’esportista, tot configurant un panorama esportiu molt diferent, on el fenomen del dopatge adquireix unes connotacions i un abast molt m\u00e9s complexos i profunds que antigament. Per aix\u00f2 estem conven\u00e7uts que, a m\u00e9s a m\u00e9s dels aspectes \u00e8tics i m\u00e8dics, s’ha de tenir molt en compte tota la problem\u00e0tica econ\u00f2mica i social que envolta el dopatge en l’esport actualment.<\/p>\n\n