L’article tematitza les transformacions del sistema esportiu i la seva progressiva complexificaci\u00f3-personalitzaci\u00f3 en relaci\u00f3 al desenvolupament i canvi de la pr\u00f2pia societat amb la qual mantenen una relaci\u00f3 de isomorfisme sistem\u00e0tic. El proc\u00e9s de descentrament i autonomitzaci\u00f3 dels diferents subsistemes socials ha fet del sistema esportiu una instituci\u00f3 social clau en la (re)producci\u00f3 de sentit i ho ha convertit en un aparell sistem\u00e0tic b\u00e0sic en la transmissi\u00f3 de valors. En efecte, l’esport com a mecanisme social central d’expressi\u00f3, interpretaci\u00f3 i configuraci\u00f3 de significats i valors en la societat contempor\u00e0nia es torna complex mitjan\u00e7ant la diferenciaci\u00f3-individualitzaci\u00f3 d’una profusi\u00f3 de diverses cultures esportives que permeten incorporar (in)corporar, fer cos, la estructuraci\u00f3 d’universos simb\u00f2lics personals a partir d’un univers fragmentat de constel\u00b7lacions i simb\u00f2liques on l’individu reflexiu (post- tradicional) decideix. Aix\u00ed, es passa del nosaltres col\u00b7lectiu a l’individu m\u00faltiple i plural. De la identitat a la identificaci\u00f3. Del cos-dest\u00ed al cos-responsable. La prospectiva del sistema esportiu i dels models corporals associats no fa sin\u00f3 anticipar el futur social del qual es retroalimenten.<\/p>\n\n