L’esport \u00e9s, a m\u00e9s de moltes altres coses, una activitat on l’home explora els seus l\u00edmits. Al llarg de la hist\u00f2ria de l’esport l’home ha anat descobrint els mecanismes de la seva adaptaci\u00f3 a l’esfor\u00e7 f\u00edsic i augmentant cont\u00ednuament el seu rendiment. A l’article es descriuen els mecanismes i principis que afecten el cos hum\u00e0 i en qu\u00e8 es basa l’entrenament esportiu. D’aquesta an\u00e0lisi es conclou que les dues vies que es fan servir per millorar el rendiment es basen en la millora cont\u00ednua d’aquests dos aspectes: La curosa dosificaci\u00f3 de la intensitat i el volum de l’entrenament. Posar el m\u00e0xim de mitjans legals de recuperaci\u00f3 possibles. Tamb\u00e9 s’analitza l’evoluci\u00f3 que ha sofert el calendari esportiu i com s’ha incrementat, tant el nombre de competicions, com la pressi\u00f3 per obtenir r\u00e8cords. Aquest fenomen \u00e9s molt m\u00e9s evident en els esports que m\u00e9s difusi\u00f3 tenen i que m\u00e9s mitjans econ\u00f2mics mouen. El fenomen del dopatge no \u00e9s nou, ni de bon tros, \u00e9s tan antic com el mateix esport. Per\u00f2 l’increment de les competicions i l’exig\u00e8ncia de r\u00e8cords unit a les grans quantitats de diners i de reconeixement social dels resultats, situa l’esportista davant d’una pressi\u00f3 que pot incrementar les possibilitats d’optar per una tercera via no legal per augmentar el seu rendiment: el dopatge. Per\u00f2 si el mateix esport vol continuar mantenint la seva ess\u00e8ncia i no canviar per ser quelcom molt diferent a ell mateix (una mena de competici\u00f3 de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques), cal establir els mecanismes que puguin ajudar a fer que aquesta espiral de necessitats no faci que el dopatge guanyi la partida. Al text s’exposen un seguit de consideracions i propostes que van en aquesta l\u00ednia. Finalment, una idea que \u00e9s important i que s’ha de repetir fins a la sacietat \u00e9s que \u00e9s perfectament possible rendir al m\u00e0xim nivell sense dopar-se. Potser no tantes vegades, ni tan sovint ni tan aviat com es demana actualment en alguns esports, per\u00f2 moltes de les medalles actuals s’aconsegueixen sense haver de rec\u00f3rrer al dopatge.<\/p>\n\n