L’article desenvolupa la tesi seg\u00fcent: l’esport no t\u00e9 valors en si mateix, sin\u00f3 que els valors de l’esport s\u00f3n, o b\u00e9 judicis subjectius i estimatius que emeten les persones que el practiquen sobre la base dels efectes (positius o negatius) que creuen obtenir o b\u00e9 els efectes que unes certes institucions (clubs, gimnasos de condicionament f\u00edsic, l’Estat, les institucions educatives…) li atribueixen. Els valors de l’esport s\u00f3n, per tant, assignacions (de valor) secund\u00e0ries i “casuals” mitjan\u00e7ant persones o institucions. Cada un dels apartats de l’article desenvolupa la manera com l’esmentada tesi es demostra en \u00e0mbits successius: el de la persona, el del mercat (valor econ\u00f2mic de l’esport), el de les institucions -principalment els clubs- i el de l’Estat. En les conclusions es reflexiona sobre els problemes per determinar els valors de l’esport.<\/p>\n\n