En aquest article es presenta una concepci\u00f3 funcional de la consci\u00e8ncia i es fa il\u00b7lustrant-ho amb l’activitat esportiva. Des d’una perspectiva psicol\u00f2gica s’afirma, primer, que el que s’anomena “consci\u00e8ncia” \u00e9s funcionalment parlar. \u00c9s a dir, funcionalitat associativa que es d\u00f3na com a adaptaci\u00f3 a les convencions ling\u00fc\u00edstiques. Segon, que parlar \u00e9s una manera d’adonar-se i, que aquesta manera d’adonar-se l’anomenem coneixement o cognici\u00f3 i que, en una dimensi\u00f3 autocognitiva, permet parlar de si mateix i de la consci\u00e8ncia com a facultat per a fer-ho. Tercer, que el que s’anomena “consci\u00e8ncia moral” \u00e9s tamb\u00e9 coneixement, per\u00f2 especialment dedicat a discernir entre el b\u00e9 i el mal, relatiu, sobretot, a la pr\u00f2pia conducta, i m\u00e9s enll\u00e0 del fet que el be i el mal poden anar acompanyats de condicionaments positius i negatius. Quart, que en l’esport i en la vida, en general, el concepte de consci\u00e8ncia t\u00e9 la connotaci\u00f3 d’un coneixement que obliga al comportament congruent i que les anomenades t\u00e8cniques psicol\u00f2giques s\u00f3n maneres d’actuar guiades per aquell coneixement.<\/p>\n\n