L\u2019estudi que presentem pret\u00e9n d\u2019investigar la gesti\u00f3 de competici\u00f3 que adopten els triatletes tant en categoria femenina com masculina, als triatlons de dist\u00e0ncia ol\u00edmpica de proves internacionals del m\u00e0xim nivell competitiu.
S\u2019han utilitzat els registres dels triatlons m\u00e9s rellevants de les temporades 1998, 1999 i 2000. Els resultats mostren notables difer\u00e8ncies en el percentatge de la difer\u00e8ncia respecte al millor temps (%\u0394DMT) en els sectors de cursa a peu i de nataci\u00f3, i \u00e9s pr\u00e0cticament nul\u00b7la en el sector ciclista per als 8 primers llocs analitzats. Encara que en el sector de cursa a peu \u00e9s on s\u2019observen les m\u00e9s grans difer\u00e8ncies i per tant la major variabilitat en el rendiment, aix\u00f2 suggereix que \u00e9s en aquest sector on es decideix la competici\u00f3. Finalment, s\u2019ha trobat un nivell m\u00e9s alt de rendiment del sexe mascul\u00ed respecte del femen\u00ed de les posicions estudiades i aix\u00f2 suggereix que en aquesta categoria es podr\u00e0 optimitzar el rendiment durant els pr\u00f2xims anys.<\/p>\n\n