El model dels estats de canvi de Prochaska i DiClemente (1983, 1992) ha estat utilitzat de forma generalitzada en l\u2019estudi de l\u2019adher\u00e8ncia a l\u2019exercici en subjectes adults per\u00f2, ara com ara, aquest model ha estat aplicat en molt poques investigacions per a l\u2019estudi de la poblaci\u00f3 infantil. Aquest estudi pret\u00e9n de comprovar en quina mesura l\u2019avaluaci\u00f3 de l\u2019adher\u00e8ncia a partir d\u2019aquest model \u00e9s convergent amb l\u2019avaluaci\u00f3 a partir de l\u2019autoregistre de les activitats f\u00edsiques. Per fer-ho, es va sol\u00b7licitar a una mostra de 345 subjectes amb edats compreses entre els 10 i els 13 anys que s\u2019autoubiquessin en una de les cinc etapes proposades per aquest model i que registressin el temps dedicat a diferents activitats f\u00edsiques tot al llarg d\u2019una setmana. Els resultats posen de manifest que es pot arribar conclusions molt diferents sobre el nivell d\u2019activitat f\u00edsica dels subjectes depenent de l\u2019instrument utilitzat per a l\u2019avaluaci\u00f3. En resum, les dades obtingudes mostren una escassa validesa convergent entre l\u2019autoregistre de l\u2019activitat per part dels subjectes i l\u2019avaluaci\u00f3 mitjan\u00e7ant els estadis proposats pel model dels estats de canvi.<\/p>\n\n