L’alteraci\u00f3 dels h\u00e0bits f\u00edsics, l’aparici\u00f3 del sedentarisme com una tend\u00e8ncia general als pa\u00efsos desenvolupats, la manifestaci\u00f3 de les denominades malalties hipocin\u00e8tiques relacionades amb aquest increment del sedentarisme, han aplegat esfor\u00e7os per aprofundir, analitzar i investigar els beneficis que l’activitat f\u00edsica comporta per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La dificultat d’avaluar l’activitat f\u00edsica amb eines adequades, amb m\u00e8todes estandarditzats i precisos, ha esdevingut un element d’an\u00e0lisi, estudi i investigaci\u00f3 constants. Durant els \u00faltims anys s’han desenvolupat refinaments significatius en el disseny dels q\u00fcestionaris esmentats -objecte d’aquesta an\u00e0lisi-, i tamb\u00e9 en els q\u00fcestionaris denominats procediments d’autoinforme, la utilitzaci\u00f3 dels quals s’ha tornat m\u00e9s sofisticada. N’hem revisat els principals: el diari, els q\u00fcestionaris de record de les activitats f\u00edsiques, els q\u00fcestionaris sobre els antecedents de l’activitat f\u00edsica i els anomenats d’ordre general. Finalment, considerem que els diversos procediments d’autoinforme s’adeq\u00fcen a cada mena d’investigaci\u00f3, a la poblaci\u00f3 objecte d’estudi i a la disponibilitat de recursos humans i materials. Els treballs publicats fins avui ens permeten d’obtenir dades d’enorme inter\u00e8s sobre la relaci\u00f3 entre activitat f\u00edsica i salut.<\/p>\n\n