L\u2019orde del Temple \u00e9s reconegut per l\u2019Esgl\u00e9sia el 1128 i suprimit el 1312. Sorgit per defensar els camins de Terra Santa dels atacs musulmans, l\u2019orde segueix les regles cistercenca i agustiniana. La seva particularitat \u00e9s que es nodreix de cavallers combatents, molt allunyats en la seva activitat dels ordes tradicionals, dedicats a l\u2019oraci\u00f3 i la contemplaci\u00f3.
El r\u00e0pid creixement i l\u2019expansi\u00f3 (Terra Santa i Europa) fan que el Temple imposi un seguit de pautes d\u2019actuaci\u00f3 a tota la societat. Conformen un ex\u00e8rcit en campanya amb una organitzad\u00edssima rereguarda a Europa que en cobreix totes les necessitats.
Les exig\u00e8ncies d\u2019una estructura jerarquitzada i la necessitat que cada cavaller estigu\u00e9s en plena forma f\u00edsica determinen tota una normativa que abasta tots els aspectes de la vida: La Regla llatina (1128), tradu\u00efda al franc\u00e8s (c. 1140), les Retractacions (c. 1156) que en determinen els usos i costums, els Estatuts Jer\u00e0rquics (1230-1240) i les Consideracions (1257-1267), s\u00f3n documents on tamb\u00e9 hi ha refer\u00e8ncies detallades a l\u2019activitat f\u00edsica i a l\u2019actitud que havien d\u2019adoptar els monjos-guerrers davant d\u2019esports i jocs (equitaci\u00f3, falconeria, ca\u00e7a, escacs…). Tamb\u00e9 es troben refer\u00e8ncies als arreus personals, a l\u2019armament i a la preparaci\u00f3 per al combat.<\/p>\n\n