En general, les persones que aprenen a relaxar-se obtenen uns beneficis clars en totes les \u00e0rees de la seva vida. L’estudi present pret\u00e9n comprovar si aquest aprenentatge tamb\u00e9 t\u00e9 efectes en el camp de l’activitat f\u00edsica i l’esport i, concretament, en la pr\u00e0ctica de nataci\u00f3 no competitiva. S’ha dut a terme una intervenci\u00f3 de cas \u00fanic, on s’ensenyava un paquet de t\u00e8cniques psicol\u00f2giques de relaxaci\u00f3 i conscienciaci\u00f3 corporal i s’ha avaluat de quina manera l’aplicaci\u00f3 d’aquestes t\u00e8cniques ha afectat el context esportiu. Els resultats mostren difer\u00e8ncies en dos moments: a) abans de con\u00e8ixer les t\u00e8cniques de relaxaci\u00f3 i b) despr\u00e9s d’aplicar-les. Aix\u00ed, abans d’aplicar-les, el subjecte entrenava d’una manera m\u00e9s competitiva, esfor\u00e7ant-se m\u00e9s enll\u00e0 del que podia i mantenia una actitud centrada en els resultats. En canvi, despr\u00e9s d’aplicar-les, quan neda s’adona m\u00e9s de les sensacions del cos, gaudeix del proc\u00e9s i distingeix quina \u00e9s la musculatura implicada en el gest esportiu i quina no. Les conclusions assenyalen que la pr\u00e0ctica de relaxaci\u00f3 tamb\u00e9 pot ajudar en \u00e0rees com la prevenci\u00f3 de lesions i l’assessorament en el per\u00edode de la retirada esportiva.<\/p>\n\n