L’octubre de 1975, Jos\u00e9 Sol\u00eds Ruiz, ministre franquista de la “Secretar\u00eda General del Movimiento”, inaugur\u00e0 oficialment l’Institut Nacional d’Educaci\u00f3 F\u00edsica de Barcelona. Han passat vint-i-cinc anys de la posada en marxa acad\u00e8mica del primer curs a les entranyables instal\u00b7lacions d’Esplugues de Llobregat. Al llarg d’aquest per\u00edode, la nostra instituci\u00f3 s’ha constitu\u00eft en un referent clau en la formaci\u00f3 de professors i professionals de l’educaci\u00f3 f\u00edsica i l’esport, dins i fora del seu context sociocultural, aix\u00ed com en la difusi\u00f3 i justificaci\u00f3 de la cultura f\u00edsica com a una genu\u00efna manifestaci\u00f3 humana. La fundaci\u00f3 del centre de Barcelona supos\u00e0 el primer pas d’una pol\u00edtica d’expansi\u00f3 en la creaci\u00f3 de nous instituts nacionals d’educaci\u00f3 f\u00edsica que eixamplaran l’oferta de l’INEF de Madrid, el qual es va posar en marxa l’any 1967, en aplicaci\u00f3 de la Llei d’Educaci\u00f3 F\u00edsica de 1961. Aquesta Llei torna a crear l'”Instituto Nacional de Educaci\u00f3n F\u00edsica”, at\u00e8s que, anteriorment, a l’Ordre de 7 de juny de 1945 que regulava l'”Estatuto Org\u00e1nico de la Delegaci\u00f3n Nacional de Deportes”, es va crear, per primer cop, l'”Instituto Nacional de Educaci\u00f3n F\u00edsica”, sota la direcci\u00f3 d’aquella, per\u00f2 sense rang normatiu. L’INEF de Barcelona, si b\u00e9 al principi depenia org\u00e0nicament de l’INEF de Madrid, aviat va passar a dependre de la “Delegaci\u00f3n Nacional de Educaci\u00f3n F\u00edsica y Deportes” i, posteriorment, de la Generalitat de Catalunya. Amb la perspectiva hist\u00f2rica que proporciona l’an\u00e0lisi de l’\u00faltim quart del segle XX, podem distingir tres etapes en la traject\u00f2ria de l’INEF de Barcelona. Primera etapa (1975-1981). Jes\u00fas Galilea \u00e9s nomenat director del nou INEF i Joan Antoni Samaranch inaugura el primer curs acad\u00e8mic d’un Pla d’Estudis aut\u00e0rquic, de quatre anys, que t\u00e9 vig\u00e8ncia als dos centres del pa\u00eds fins a l’aprovaci\u00f3 de la Llei General de Cultura F\u00edsica i l’Esport. L’any seg\u00fcent, el 1981, s’ordenen els ensenyaments de l’INEF de Madrid i de Barcelona, i se n’equiparen els estudis als de la llicenciatura universit\u00e0ria. En virtut de la promulgaci\u00f3 de la Llei esmentada (1980), l’Institut de Barcelona va ser traspassat a la Generalitat de Catalunya. El curs 1981-1982 s’inici\u00e0 el nou pla d’estudis de cinc anys per a la nova llicenciatura d’Educaci\u00f3 F\u00edsica; aquell mateix any acad\u00e8mic, Jos\u00e9 Mar\u00eda Cagigal imparteix a Barcelona l’assignatura de Teoria de l’Activitat F\u00edsica. Segona etapa (1982-1991). S’incrementa notablement el nombre d’aspirants a accedir als estudis de l’INEF (prop de 1000). A causa de la forta pressi\u00f3 social, que demana cursar la carrera d’Educaci\u00f3 F\u00edsica a Barcelona, es crea, l’any 1982, un segon centre a Lleida; tots dos van quedar units, org\u00e0nicament, per una Llei de la Generalitat (1984), per la qual es va configurar l’Organisme Aut\u00f2nom de l’INEF de Catalunya que regeix totes dues entitats. L’any 1985, l’INEFC de Barcelona firma un conveni d’adscripci\u00f3 acad\u00e8mica amb la Universitat de Barcelona. L’any seg\u00fcent s’aconsegueix que la mateixa Universitat aprovi un programa de doctorat espec\u00edfic per als estudis d’Educaci\u00f3 F\u00edsica i esdev\u00e9 el primer INEF d’Espanya que l’assoleix. El nostre centre es constitueix en seu de la Xarxa Europea d’Instituts de Ci\u00e8ncies de l’Esport, una associaci\u00f3 que reuneix m\u00e9s de 200 instituts, departaments, facultats o escoles de tot Europa (1991-1999). Tercera etapa (1992 -2000). L’octubre de 1991, se celebra el II Congr\u00e9s Ol\u00edmpic de Ci\u00e8ncies de l’Esport, i s’inaugura la nova seu ol\u00edmpica de l’INEFC. Amb l’ocupaci\u00f3 acad\u00e8mica del nou centre de Montju\u00efc, s’obre un nou per\u00edode, molt condicionat pels esdeveniments ol\u00edmpics de Barcelona ’92 i, sobretot, pel magn\u00edfic regal que ens va deixar: la singularitat de l’edifici, dissenyat pel Taller d’Arquitectura Ricard Bofill, barreja de classicisme hel\u00b7l\u00e8nic m\u00e9s auster i la moderna arquitectura esportiva. El curs 1997-1998 es posa en marxa el tercer pla d’estudis de la hist\u00f2ria acad\u00e8mica de l’INEFC de Barcelona, amb un nou plantejament fonamentat en una carrera de quatre anys, amb una notable obertura en l’elecci\u00f3 dels alumnes cap a l’oferta d’assignatures optatives i l’aparici\u00f3 dels Itineraris Espec\u00edfics Curriculars, constitu\u00efts com a veritables especialitats. El maig de 1999, l’INEF de Catalunya (Lleida i Barcelona) desenvolupa en les seves respectives seus l’organitzaci\u00f3 del XII Congr\u00e9s Mundial d’Activitat F\u00edsica Adaptada. La creaci\u00f3 de l’INEF de Barcelona inaugur\u00e0 una nova forma de fer en l’ambient professional i intel\u00b7lectual de l’educaci\u00f3 f\u00edsica i l’esport de la seva \u00e8poca. Va ser el primer a establir una formaci\u00f3 conjunta d’homes i dones, tot iniciant un cam\u00ed que tots els altres centres seguirien. Des de juny de 1982, data en qu\u00e8 es va graduar la primera promoci\u00f3 d’homes i dones llicenciats en educaci\u00f3 f\u00edsica de l’INEF de Barcelona, fins avui, han sortit d’aquesta instituci\u00f3 dinou generacions de llicenciats i llicenciades en Ci\u00e8ncies de l’Activitat F\u00edsica i l’Esport (segons acord del Consell d’Universitats del 1993). Durant aquest proc\u00e9s ha contribu\u00eft a la formaci\u00f3 i graduaci\u00f3 de m\u00e9s de 3.500 professionals que han treballat com a docents en l’ensenyament, com a gestors esportius, com a entrenadors d’alta competici\u00f3, com a experts en exercici f\u00edsic i salut o com a investigadors de les ci\u00e8ncies de l’activitat f\u00edsica i l’esport. En el present curs acad\u00e8mic es donar\u00e0 la coincid\u00e8ncia \u00fanica de finalitzar dues promocions el mateix any, l’\u00faltima del pla d’estudis vell i la primera del pla d’estudis nou; d’aquesta manera s’inaugura una nova etapa en qu\u00e8 esperem afrontar amb la maduresa i la decisi\u00f3 pr\u00f2pies d’una instituci\u00f3 veterana, els nous reptes que se’ns presenten. Per reblar aquesta breu ressenya hist\u00f2rica, m’agradaria destacar que l’INEF de Barcelona, com a centre d’ensenyament superior per a la formaci\u00f3, especialitzaci\u00f3 i perfeccionament de llicenciats, ha promogut en aquest temps dues clares vocacions: la capacitat d’integraci\u00f3 i el comprom\u00eds de les publicacions. Des que es va fundar, l’Institut posseeix una rica experi\u00e8ncia a acollir i integrar alumnes, homes i dones, estudiants de totes les Comunitats de l’Estat, postgraduats d’Europa, d’Iberoam\u00e8rica i d’altres llocs del m\u00f3n, en un percentatge important i en clar ascens, \u00e9s a dir, que ha esdevingut un centre obert, tolerant i cosmopolita. L’INEFC de Barcelona, conscient de la necessitat de divulgar els seus propis treballs i investigacions i de difondre la cultura f\u00edsica, ha sentit la responsabilitat social i institucional de contribuir amb una publicaci\u00f3 peri\u00f2dica que don\u00e9s sortida als treballs m\u00e9s qualitatius del Centre i que, a m\u00e9s a m\u00e9s, el represent\u00e9s intel\u00b7lectualment fora del seu \u00e0mbit territorial. Despr\u00e9s d’uns intents de fusi\u00f3 amb la revista mare, Apuntes de Medicina Deportiva (1964), l’octubre de 1985 s’articula de manera independent de la matriu i es crea Apunts. Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esport, que ha desenvolupat una traject\u00f2ria de quinze anys ininterromputs i ha presentat seixanta-tres n\u00fameros, amb una periodicitat trimestral, i amb el reconeixement internacional de ser la revista en llengua espanyola, en l’\u00e0mbit de l’educaci\u00f3 f\u00edsica i l’esport, de m\u00e9s impacte intel\u00b7lectual en la seva \u00e0rea. Mitjan\u00e7ant la revista, fidel ambaixadora de l’INEFC, la nostra instituci\u00f3 ha esdevingut un referent acad\u00e8mic fora del seu \u00e0mbit territorial. Finalment, estic conven\u00e7ut que, en aquests vint-i-cinc anys, l’INEFC de Barcelona ha suposat un aut\u00e8ntic revulsiu per a la ciutat de Barcelona. El Centre s’ha convertit en una de les institucions publiques m\u00e9s conegudes pels ciutadans i m\u00e9s estimades, per la magnific\u00e8ncia de la seva arquitectura, per la seva ubicaci\u00f3, per l’esperit barcelon\u00ed que despr\u00e8n, perqu\u00e8 representa l’esport, que \u00e9s un dels fen\u00f2mens socials del nostre temps, i per la singularitat dels seus estudis entre les diferents carreres universit\u00e0ries. Desitjo amb fermesa que el magn\u00edfic matrimoni entre l’INEFC i la ciutat de Barcelona, avui, en les seves noces d’argent, es perpetu\u00ef al llarg del temps i que enarbori la bandera d’all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0, de la saviesa, la toler\u00e0ncia i la seva inequ\u00edvoca universalitat, sempre al servei de la societat que ens fa possibles.<\/p>\n\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Resum L’octubre de 1975, Jos\u00e9 Sol\u00eds Ruiz, ministre franquista de la “Secretar\u00eda General del Movimiento”, inaugur\u00e0 oficialment l’Institut Nacional d’Educaci\u00f3 F\u00edsica de Barcelona. Han passat vint-i-cinc anys de la posada en marxa acad\u00e8mica del primer curs a les entranyables instal\u00b7lacions d’Esplugues de Llobregat. Al llarg d’aquest per\u00edode, la nostra instituci\u00f3 s’ha constitu\u00eft en un referent […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":4,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[8509],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"doc_inefc","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/doc_inefc\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Apunts per al segle XXI<\/a>"],"unlinked":["Apunts per al segle XXI<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 27 octubre 2020","modified":"Updated on 10 desembre 2020"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 27 octubre 2020 11:08","modified":"Updated on 10 desembre 2020 11:25"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10532\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=10532"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10532\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":33817,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10532\/revisions\/33817\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=10532"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=10532"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=10532"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}