\u00c9s un estudi que es va dur a terme a 7 escoles urbanes d\u2019un municipi de Caldas, amb una poblaci\u00f3 univers de 2.113 nens i nenes. En aquestes institucions es van realitzar processos d\u2019observaci\u00f3 participant i entrevistes en profunditat per a seleccionar casos t\u00edpics i poder aplicar entre els seleccionats un test de creativitat motriu.
La investigaci\u00f3 va buscar resposta a les indagacions: Com es manifesten els condicionants: concertaci\u00f3 i imposici\u00f3 i quina \u00e9s la seva influ\u00e8ncia en la creativitat motriu dels nens d\u2019aquestes escoles? Per resoldre aquest interrogant, es va acudir a les propostes de complementarietat i integraci\u00f3 metodol\u00f2gica assumides per Murcia i Jaramillo (2000), Camerino (1995), Mardones (1991), Habermas (1999), Trigo i cols. (1999) entre d\u2019altres, utilitzen en conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e8todes quali-quantitatius. Entre els resultats m\u00e9s importants es destaquen:<\/p>\n
\u2022 Els condicionants m\u00e9s utilitzats a l\u2019escola s\u00f3n tres: La concertaci\u00f3, la imposici\u00f3 i una mena d\u2019h\u00edbrid entre aquests dos.
\u2022 No es presenten difer\u00e8ncies significatives pel que fa a l\u2019estat de desenvolupament de la creativitat motriu, a les escoles que utilitzen com a condicionant la concertaci\u00f3 i la imposici\u00f3 (casos considerats t\u00edpics), malgrat que hi ha millors nivells d\u2019originalitat en aquells grups que s\u00f3n castigats i que utilitzen com a mecanisme de control la imposici\u00f3.<\/p>\n\n