El llan\u00e7ament estacionari a porteria \u00e9s un element t\u00e8cnic i t\u00e0ctic molt important en l\u2019entrenament de l\u2019hoquei sobre herba. Existeix una variant del copejament tradicional, anomenada \u201ccopejament pla o baix\u201d, en la qual l\u2019estic defineix una traject\u00f2ria m\u00e9s horitzontal durant el descens. Aquesta t\u00e8cnica gaudeix d\u2019acceptaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit pr\u00e0ctic i \u00e9s entrenada com a fonament t\u00e8cnic d\u2019alta efic\u00e0cia (direcci\u00f3 m\u00e9s precisa i major velocitat) en situacions de bola aturada, com en el cas del penal c\u00f3rner. Ara com ara, els estudis realitzats sobre el copejament pla s\u00f3n escassos i nom\u00e9s estableixen algunes difer\u00e8ncies respecte del copejament tradicional, atenent a la traject\u00f2ria i a les posicions angulars d\u2019alguns segments corporals i de l\u2019estic. El prop\u00f2sit del nostre treball \u00e9s analitzar comparativament totes dues t\u00e8cniques, per establir quines s\u00f3n les principals difer\u00e8ncies des d\u2019un punt de vista biomec\u00e0nic i atenent a variables cinem\u00e0tiques.<\/p>\n\n