Les investigacions descriptives sobre els motius que porten els joves a practicar l\u2019esport, desenvolupades majorit\u00e0riament als Estats Units i a pa\u00efsos angl\u00f2fons, com ara Gran Bretanya, Austr\u00e0lia i el Canad\u00e0, han mostrat de forma consistent una estructura multifactorial. La majoria s\u2019emmarquen dintre de la perspectiva cognitivosocial i es recolzen en el concepte de motivaci\u00f3 d\u2019assoliment. A partir d\u2019aquests resultats, el nostre objectiu ha estat analitzar l\u2019estructura \u2018motivacional\u2019 subjacent, amb l\u2019objecte de determinar les tend\u00e8ncies m\u00e9s acusades de l\u2019esport contemporani. Els joves sotmesos a enquesta, 2.689, s\u00f3n estudiants de la Universitat d\u2019Oviedo (1.440 homes i 1.249 dones). Tots ells van respondre q\u00fcestionari dissenyat amb aquesta finalitat. Els resultats evidencien una doble estructura bipolar que sembla respondre a la \u2018binaritzaci\u00f3\u2019 de dos criteris: competici\u00f3 (C) i mestratge (M). La seva pres\u00e8ncia o abs\u00e8ncia origina un arbre dicot\u00f2mic de quatre branques. Aquests quatre subgrups mostren, a m\u00e9s a m\u00e9s, unes peculiaritats derivades de les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere, tipus d\u2019activitat i intensitat de la motivaci\u00f3 vers l\u2019esport. Finalment, es discuteixen els resultats i se n\u2019extreuen algunes conclusions.<\/p>\n\n