La necessitat de grans sumes de diners per part de les SAE (b\u00e0sicament clubs de futbol) comporta que aquestes es plantegin finan\u00e7ar-se a la Borsa de valors com una opci\u00f3 m\u00e9s per aconseguir la liquiditat necess\u00e0ria que els permeti de realitzar noves inversions, tant en jugadors com en immobilitzat. I els inversionistes semblen disposats a lliurar-los diners a canvi d\u2019accions, perqu\u00e8 consideren que el futbol t\u00e9 un esdevenidor econ\u00f2mic rendible i perqu\u00e8 la participaci\u00f3 en Borsa obliga els clubs a efectuar un enorme canvi en les seves estructures financeres, i a fer que les seves operacions econ\u00f2miques siguin m\u00e9s transparents i estiguin sotmeses a m\u00e9s controls.
Per\u00f2 la rendibilitat d\u2019una SAE no es troba vinculada nom\u00e9s als tradicionals criteris racionals (economicofinancers), sin\u00f3 tamb\u00e9 a criteris \u201cpassionals\u201d (sentiments de pertinen\u00e7a a un grup, valors intangibles, etc.) Aquesta circumst\u00e0ncia es reflecteix en una major prima de risc, de manera que la valoraci\u00f3 en Borsa dels clubs \u00e9s inferior a la de qualsevol altre sector amb similars expectatives de beneficis, tot obligant els clubs a diversificar aquest risc, sobretot quan les expectatives de benefici s\u2019han corregit a la baixa per l\u2019experi\u00e8ncia viscuda en altres mercats on ja cotitzen aquests valors.<\/p>\n\n