Les Set Partides d\u2019Alfons X constitueixen un heterogeni articulat de lleis que excedeix l\u2019\u00e0mbit legislatiu per configurar-se com a tot un tractat de pol\u00edtica, de moral i de cortesia. Dins el disseny de societat i de cort que constitueix el conjunt de l\u2019obra, resulta especialment interessant la \u201cSegona Partida\u201d, la tem\u00e0tica de la qual es pot entendre com un \u201cregiment de reis\u201d, que inclou un \u201cdec\u00e0leg d\u2019educaci\u00f3 corporal\u201d, i com un \u201ctractat de cavalleria\u201d. En aquests, l\u2019autor d\u00f3na forma i sentit de llei a l\u2019ethos corporalitzat <\/em>de la distinci\u00f3 nobili\u00e0ria.
Tenint com a refer\u00e8ncia la teoria del proc\u00e9s de la civilitzaci\u00f3<\/em> de Norbert Elias, en aquest article analitzem els definidors d\u2019aquest ethos <\/em>i el proc\u00e9s educatiu a trav\u00e9s del qual el monarca castell\u00e0 en preveu la consecuci\u00f3. Aix\u00ed mateix, tractem de posar de relleu el car\u00e0cter determinant de l\u2019obra alfonsina en la construcci\u00f3 de l\u2019imaginari literari i social de la cavalleria de cort a la Baixa Edat Mitjana castellana.
En aquest sentit, d\u2019una banda, s\u2019aborden les significacions \u00e8tiques i emocionals subjacents en la noci\u00f3 de cavalleria com a categoria social excel\u00b7lent i, d\u2019altra banda, les manifestacions corporals en les quals necess\u00e0riament s\u2019expressen les significacions esmentades; especialment, les expressions de la conviv\u00e8ncia palatina: l\u2019escenografia cada vegada m\u00e9s codificada dels gests i de les actituds.<\/p>\n\n