L’objectiu del present estudi ha estat el de comparar la resposta de la FC durant la fase r\u00e0pida de la recuperaci\u00f3 en tres formes diferents d’exercici intermitent (EI): aer\u00f2bic (AE), aer\u00f2bic-anaer\u00f2bic o llindar (LL) i anaer\u00f2bic (AN). La import\u00e0ncia de l’estudi radica en l’aportaci\u00f3 d’una informaci\u00f3 de major rigor cient\u00edfic en el moment de valorar les c\u00e0rregues en els El. En una primera fase, s’han determinat les intensitats (km\/h), mitjan\u00e7ant una prova m\u00e0xima. En la segona fase, cada una de les 9 persones volunt\u00e0ries va fer les tres formes d’El en funci\u00f3 dels valors obtinguts en la fase anterior. L’estudi de l’evoluci\u00f3 de la FC durant la recuperaci\u00f3 en els tres tipus d’El, es va fer mitjan\u00e7ant una prova de paral.lelisme de les rectes de regressi\u00f3 corresponents. Els resultats indiquen que les tres rectes de regressi\u00f3, per al punt de tall als 20 s s\u00f3n diferents (F (4,12) > 0,05), per\u00f2, tanmateix, les pendents s\u00f3n iguals (F(2,12) < 0,05). Els termes independents difereixen estad\u00edsticament com correspon a les diferents intensitats. L’explicaci\u00f3 d’aquests resultats \u00e9s degut a qu\u00e8 la sensibilitat del baroreflex durant la fase r\u00e0pida \u00e9s independent de la c\u00e0rrega imposada durant l’El, doncs la resposta card\u00edaca durant la fase lenta ve determinada per factors afegits als mecanismes nerviosos. D’aquesta manera, cal ser prudent quan es determinen les intensitats exclusivament en funci\u00f3 de la FC de recuperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n