En la pr\u00e0ctica esportiva s\u2019ha est\u00e8s l\u2019\u00fas de tiretes col\u00b7locades al nas amb el prop\u00f2sit de millorar la respiraci\u00f3 nasal durant l\u2019esfor\u00e7. Per valorar-ne l\u2019efic\u00e0cia en un treball de for\u00e7a-resist\u00e8ncia que simula l\u2019estil bra\u00e7a de nataci\u00f3 sobre un banc isocin\u00e8tic, s\u2019han comparat en set triatletes els valors de consum d\u2019oxigen, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca i la ventilaci\u00f3 en realitzar-ho amb una tireta nasal i sense.
Nom\u00e9s les escasses disminucions del consum d\u2019oxigen (entre 1,58 i 2,53 ml\/ kg\u00b7min), fent servir la tireta, van presentar difer\u00e8ncies (p <\/em>< 0,05) favorables a la seva utilitzaci\u00f3. Per contra, els valors de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca van suposar augments mitjans no significatius (p<\/em> > 0,05) compresos entre \u20131,36 i 6,7 pul\/min i la ventilaci\u00f3 va disminuir entre 2,42 i 16,05 l\/min (p <\/em>< 0,05).
L\u2019\u00fas de la tireta nasal va suposar una disminuci\u00f3 de la despesa energ\u00e8tica durant la realitzaci\u00f3 d\u2019un treball de for\u00e7a-resist\u00e8ncia en sec, on la respiraci\u00f3 era exclusivament nasal. Tanmateix, en la pr\u00e0ctica esportiva i, especialment en el medi aqu\u00e0tic, els triatletes i nedadors recorren a la respiraci\u00f3 oral o oronasal, especialment durant l\u2019espiraci\u00f3 en la fase aqu\u00e0tica, per la qual cosa els beneficis de l\u2019\u00fas de la tireta nasal podrien quedar minimitzats o fins i tot desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n