La relaci\u00f3 entre esport i exclusi\u00f3 social pot \u00e9sser estudiada a partir de l\u2019an\u00e0lisi del paper que juga l\u2019esport com a eina d\u2019intervenci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019exclusi\u00f3. En base al seu potencial pedag\u00f2gic i social, \u00e9s interessant pensar les intervencions esportives emmarcades en projectes d\u2019educaci\u00f3 social, orientats vers la resist\u00e8ncia dels processos de producci\u00f3 i reproducci\u00f3 de l\u2019exclusi\u00f3. Per fer-ho, \u00e9s convenient acceptar l\u00edmits en les accions i, tamb\u00e9, ser conscients dels problemes inherents a l\u2019exclusi\u00f3. En la mesura que aquesta t\u00e9 alguna cosa a veure amb processos de fractura i desagregaci\u00f3 social, l\u2019esport pot significar una atractiva eina d\u2019intervenci\u00f3 per crear espais de cohesi\u00f3 i de participaci\u00f3 social. De tota manera, fins i tot reconeixent els avantatges que ofereix, tamb\u00e9 \u00e9s important prestar atenci\u00f3 als l\u00edmits que planteja la posada en marxa d\u2019experi\u00e8ncies esportives.<\/p>\n\n