Des del naixement de la \u2018primera generaci\u00f3 d\u2019estadis esportius\u2019 moderns, a Gran Bretanya, en el segle XIX, els estadis han destacat per ser edificis on, amb una certa freq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019han vist reflectits els valors politicoecon\u00f2mics, socioculturals i esportius de cada \u00e8poca, i tamb\u00e9 les condicions de l\u2019entorn urb\u00e0 on se situaven. Amb la transici\u00f3 cap a un per\u00edode postmodern (postindustrial), la influ\u00e8ncia i la interconnexi\u00f3 de factors globals i locals han contribu\u00eft a l\u2019aparici\u00f3 i proliferaci\u00f3 del que diferents autors assenyalen com una \u2018nova (quarta) generaci\u00f3\u2019 d\u2019estadis i pavellons esportius postmoderns.
Per tal de comprendre millor l\u2019origen, el desenvolupament i les variades significacions associades a aquesta nova fornada d\u2019estadis postmoderns, l\u2019article, basant-se en una revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica multidisciplin\u00e0ria, analitza inicialment alguns dels principals valors, identitats i significats que han anat associats als estadis moderns. Posteriorment, examina quina influ\u00e8ncia ha tingut la interconnexi\u00f3 entre factors globals i locals en la configuraci\u00f3 actual dels estadis (com a noves catedrals del consum, atraccions tur\u00edstiques o icones de les campanyes de promoci\u00f3 de les ciutats) als pa\u00efsos occidentals. Transformacions que s\u00f3n cada dia m\u00e9s habituals en molts dels estadis esportius contemporanis, per\u00f2 que no s\u00f3n acceptades i enteses per part d\u2019alguns col\u00b7lectius que veuen perillar l\u2019ess\u00e8ncia dels valors tradicionals dels estadis moderns.<\/p>\n\n