La contemporane\u00eftat presideix el naixement d\u2019un temps quotidi\u00e0 completament enva\u00eft per una extensa recerca de la vida humana: l\u2019angoixa de l\u2019edat, l\u2019obsessi\u00f3 per la salut i la forma f\u00edsica, els rituals de manteniment i r\u00e8gim alimentari, la recerca de ter\u00e0pies aut\u00f2nomes i la proliferaci\u00f3 de l\u2019automedicaci\u00f3 s\u00f3n indicadors de la fascinaci\u00f3 sense precedents per l\u2019autoconeixement i l\u2019autorealitzaci\u00f3. Aquesta reflexivitat social, coneixement impregnat del saber m\u00e8dic i psicol\u00f2gic t\u00edpic de la modernitat tardana, no sempre augmenta la capacitat de domini de la situaci\u00f3 externa dels actors. Al contrari, intimida i inhibeix, sovint, les possibilitats d\u2019escollir. Un major coneixement sobre la vida social no sembla equivaler a un major control sobre el nostre dest\u00ed. Aquesta incapacitat, originada per l\u2019exc\u00e9s de reflexivitat, \u00e9s tamb\u00e9 la conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019atmosfera de rigidesa i immobilitat en el nivell social. La societat sembla immune a qualsevol canvi mentre que les reformes permanents es desplacen cap al mateix individu i cap al seu cos. En un moment en el qual els l\u00edmits de coneixement de la societat en el seu conjunt invaliden les seves capacitats de canvi, el coneixement que cada individu t\u00e9 sobre ell mateix i les possibilitats d\u2019alteraci\u00f3 del recorregut i l\u2019arquitectura corporal que sembla assegurar, es converteixen en l\u2019\u00faltim refugi del progr\u00e9s.<\/p>\n\n