Aquest article planteja les preguntes seg\u00fcents: Quins s\u00f3n els riscos de salut associats a l\u2019esport d\u2019elit? S\u00f3n superiors als que caldria? Els qui tenen responsabilitat moral i\/o legal sobre els esportistes, estan prenent totes les mesures raonables per salvaguardar-ne la salut?
Molts estudis realitzats a diferents pa\u00efsos mostren que un aspecte important de la cultura esportiva de l\u2019esport professional o el d\u2019elit \u00e9s el de la \u2018cultura del risc\u2019, que contempla el dolor, les lesions i el \u2018joc dur\u2019. Els esportistes d\u2019elit assumeixen \u2013i s\u2019espera que n\u2019assumeixin\u2013 riscos importants per a la seva salut.
Aquest article \u00e9s un estudi sobre el futbol professional angl\u00e8s, en el qual tothom espera que els futbolistes continu\u00efn jugant, fins i tot quan tenen una lesi\u00f3 i dolor, sempre que els sigui possible fer-ho. Els jugadors que no poden jugar a causa d\u2019una lesi\u00f3 es valoren com de poca utilitat per al club i poden quedar marcats, ser ignorats o fins i tot caure en l\u2019ostracisme. Els jugadors lesionats poden ser sotmesos a pressions per tornar a jugar abans d\u2019estar completament recuperats de la lesi\u00f3. Potser s\u2019amagui als mateixos jugadors, de forma deliberada, la naturalesa i l\u2019abast de les seves lesions i, sovint, als clubs de futbol es vulneren les normes de confidencialitat m\u00e8dica. La conclusi\u00f3 \u00e9s que molts clubs anglesos de futbol professional no estan prenent les mesures necess\u00e0ries per assolir \u2018l\u2019obligaci\u00f3 de tenir cura\u2019 dels jugadors, una obligaci\u00f3 que tenen, tant legalment com moralment.<\/p>\n\n