L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser comparar l\u2019amplitud de l\u2019electromiografia (EMG) i la forma en qu\u00e8 van ser coactivats els m\u00fasculs abdominals durant l\u2019execuci\u00f3 de l\u2019exercici d\u2019encorbament del tronc i dos jocs motors tradicionals: el carret\u00f3 i l\u2019hula-hop. Per fer-ho, es va enregistrar l\u2019EMG dels m\u00fasculs recte, oblic extern i oblic intern de l\u2019abdomen, durant l\u2019execuci\u00f3 de cada una de les tasques. A l\u2019estudi hi van participar nou voluntaris sans, sense antecedents de cirurgia abdominal, lesions raqu\u00eddies o s\u00edndrome de dolor lumbar. L\u2019amplitud de l\u2019EMG va ser amitjanada i normalitzada respecte a la contracci\u00f3 volunt\u00e0ria m\u00e0xima. Es va realitzar un ANOVA de dos factors (m\u00fascul\/tasca) i un post hoc<\/em> Tukey per examinar les difer\u00e8ncies en l\u2019activitat el\u00e8ctrica de cada m\u00fascul entre les tasques i en cada tasca entre els m\u00fasculs. Els jocs analitzats van produir nivells d\u2019activitat el\u00e8ctrica superiors als generats per l\u2019encorbament del tronc, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, han de ser considerats com un complement o una alternativa als exercicis d\u2019enfortiment abdominal. El carret\u00f3 va generar un important nivell de coactivaci\u00f3 abdominal, encara que va activar principalment l\u2019oblic extern de l\u2019abdomen. A l\u2019hula-hop, les difer\u00e8ncies entre els m\u00fasculs no van ser estad\u00edsticament significatives.<\/p>\n\n