Prop\u00f2sit: avaluar si la precisi\u00f3 del llan\u00e7ament des de 4 metres a diferents intensitats de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (180, 150 i 120 p\/m) es veu alterada, i quina magnitud t\u00e9 aquesta p\u00e8rdua d\u2019efectivitat en el llan\u00e7ament a porta. Metodologia: Es va treballar amb 12 jugadors de camp de waterpolo perta\u00adnyents a la selecci\u00f3 nacional de Costa Rica, amb una experi\u00e8ncia de joc internacional de m\u00e9s de 4 anys. Com a instrument de mesura es va utilitzar un test de precisi\u00f3 per al llan\u00e7ament a porteria. Cada jugador va disposar de 5 intents en cada intensitat de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca i es va comptabilitzar el percentatge d\u2019encerts. Aquest procediment es va repetir en tres dies distints. Es va realitzar una ANOVA d\u2019una via de mesures repetides i an\u00e0lisi Post Hoc de Tukey, per determinar si les difer\u00e8ncies van ser estad\u00edsticament significatives. Resultats: L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica va indicar una difer\u00e8ncia estad\u00edsticament significativa entre els tres nivells de llan\u00e7ament que es van utilitzar. Va haver-hi un augment continuat en la precisi\u00f3 a mesura que la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca va disminuir. Discussi\u00f3: En passar de 120 p\/m a 150 p\/m la precisi\u00f3 va disminuir un 20,53 %, mentre que quan es va passar de 150 p\/m a 180 p\/m es va produir un descens del 33,94 %. Aquests resultats palesen la import\u00e0ncia de realitzar entrenaments en els quals l\u2019apartat de llan\u00e7aments amb precisi\u00f3 a porteria es realitzi a pulsacions altes i sempre properes a la franja real de joc.<\/p>\n\n