Des de l\u2019anomenat Model Te\u00f2ric de Camp en psicologia, s\u2019estableix un estudi deductiu dels fen\u00f2mens esportius per tal d\u2019aproximar-se al comportament t\u00e0ctic. En primer lloc, es contrasta la Percepci\u00f3 \u2013les habilitats perceptivomotrius i la T\u00e8cnica\u2013 amb l\u2019Enteniment \u2013els sabers interactius de la T\u00e0ctica i els sabers cognoscitius. Aquesta distinci\u00f3 es basa en el concepte de finalitat adaptativa, que \u00e9s f\u00edsica en el primer cas i social en el segon. La T\u00e8cnica es presenta en dos nivells funcionals \u2013Const\u00e0ncia i Configuraci\u00f3\u2013 i s\u2019exposa amb els conceptes de repetici\u00f3 i ciclicitat. El saber interactiu es presenta tamb\u00e9 en base a dos nivells funcionals \u2013Coneixement i Interpretaci\u00f3\u2013 i es posa l\u2019\u00e8mfasi en el fet que el saber esportiu \u00e9s coneixement o interpretaci\u00f3 interactiva entre els participants, explicat en base a les convencions socials sobre com jugar. Aquestes convencions socials no queden definides nom\u00e9s per les relacions cl\u00e0ssiques d\u2019Assoliment d\u2019un Objectiu F\u00edsic (Oposici\u00f3) o d\u2019Harmonitzaci\u00f3 Perceptiva (Col\u00b7laboraci\u00f3) sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019hi inclou un tercer aspecte que anomenem \u201cModificaci\u00f3 de la Seq\u00fc\u00e8ncia Motriu\u201d (Atac i Defensa) que esdev\u00e9 l\u2019especificitat diferencial del saber jugar t\u00e0cticament. Destaquem, complement\u00e0riament, que la distinci\u00f3 que es fa entre \u201csaber interactiu\u201d i \u201csaber cognoscitiu\u201d permet tamb\u00e9 diferenciar entre saber jugar i saber sobre jugar, respectivament. A banda d\u2019aix\u00f2, es presenta la idea que per a comprendre la t\u00e0ctica esportiva cal plantejar-la com un saber interactiu interpretatiu, cosa que \u2013sigui dit de passada\u2013 nom\u00e9s es d\u00f3na en un nombre limitat d\u2019esports.<\/p>\n\n