En els \u00faltims anys, nombrosos estudis epidemiol\u00f2gics i experimentals han confirmat que la inactivitat \u00e9s causa de malaltia i
que hi ha una relaci\u00f3 dosi\/resposta entre activitat f\u00edsica i\/o forma f\u00edsica i mortalitat global. Les persones que mantenen uns nivells
raonables d\u2019activitat, especialment en l\u2019edat adulta i en la vellesa, tenen menys probabilitats de patir malalties cr\u00f2niques o una
mort prematura. D\u2019altra banda, cal considerar els costos econ\u00f2mics en termes de malaltia, absentisme laboral o sistemes de salut.
Es calcula que els costos m\u00e8dics de les persones actives s\u00f3n un trenta per cent inferiors als que ocasionen les inactives. Podem
afirmar que l\u2019activitat f\u00edsica contribueix a la prolongaci\u00f3 de la vida i a millorar-ne la qualitat a trav\u00e9s de beneficis fisiol\u00f2gics,
psicol\u00f2gics i socials. En aquest article revisarem breument quins s\u00f3n els efectes terap\u00e8utics i preventius de l\u2019activitat f\u00edsica en
diverses malalties i condicions.<\/p>\n\n