El joc \u00e9s un element b\u00e0sic de socialitzaci\u00f3: \u00e9s una creaci\u00f3 cultural en el marc d\u2019una societat determinada. La visi\u00f3 contextualitzada de qualsevol joc tradicional ha de considerar les propietats que caracteritzen la seva l\u00f2gica interna, i tamb\u00e9 les condicions socioculturals i els significats simb\u00f2lics que -li atribueixen els seus protagonistes (l\u00f2gica externa). En aquesta investigaci\u00f3 es fa un inventari i una an\u00e0lisi de la l\u00f2gica interna i la l\u00f2gica externa dels jocs tradicionals d\u2019adults que es practiquen actualment a 11 regions europees. Entre les conclusions m\u00e9s rellevants cal destacar que hi ha un gran repertori de jocs psicomotors i sociomotors. Es tracta de jocs amb un alt component competitiu, en els quals es distingeixen vencedors i perdedors. Els grups s\u00f3n b\u00e0sicament masculins i mixtos i sense la pres\u00e8ncia d\u2019un l\u00edder o capit\u00e0, excepte a les regions m\u00e9s esportivitzades, on s\u00ed que apareix aquesta figura. Observem que moltes d\u2019aquestes pr\u00e0ctiques s\u2019estan transformant en esports (regionals), sobretot les que s\u00f3n protagonitzades pel g\u00e8nere mascul\u00ed. En resum, aquesta investigaci\u00f3 aporta dades molt rellevants per a comprendre la naturalesa de la cultura l\u00fadica tradicional europea.<\/p>\n\n\n