L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi ha estat, d\u2019una banda, intentar de plantejar un sistema d\u2019entrenament t\u00e8cnic, tot indicant els errors a evitar establerts pel Codi de Puntuaci\u00f3 en aquesta modalitat esportiva i, d\u2019altra banda, veure els efectes d\u2019un entrenament global (basat en minicircuits) utilitzat amb \u00e8xit en una altra disciplina esportiva: la Gimn\u00e0stica Art\u00edstica (Carrasco, 1977; Vernetta, 1995; Vernetta i L\u00f3pez, 1997, p\u00e0g. 98). En aquest treball, hem utilitzat tres grups experimentals formats per nois i noies alumnes de l\u2019assignatura d\u2019Alt Rendiment en Gimn\u00e0stica Aer\u00f2bica de Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i Esport de la Universitat de Vigo, amb un rang d\u2019edat de 19 a 22 anys. La finalitat ha estat delimitar l\u2019efic\u00e0cia diferencial de tres tipus d\u2019entrenament (Anal\u00edtic progressiu, Global amb Minicircuit i Minicircuit amb coneixement previ de l\u2019error a evitar) sobre l\u2019aprenentatge i retenci\u00f3 d\u2019una habilitat gimn\u00e0stica de salt de l\u2019Aer\u00f2bic Esportiu. Els resultats obtinguts verificaran la hip\u00f2tesi plantejada, at\u00e8s que constataran els guanys superiors d\u2019aprenentatge i retenci\u00f3 en el grup que es va beneficiar del Minicircuit amb coneixement previ de l\u2019error a evitar.<\/p>\n\n\n