A partir de 1980, la teoria dels sistemes din\u00e0mics va comen\u00e7ar a aplicar-se a l\u2019estudi de la motricitat humana, concretament a la comprensi\u00f3 de la coordinaci\u00f3 de moviments c\u00edclics, que dif\u00edcilment podien ser explicats en el marc de l\u2019exist\u00e8ncia de programes motors. Els resultats dels primers estudis van mostrar que l\u2019organisme hum\u00e0 \u00e9s un sistema din\u00e0mic complex que presenta principis d\u2019organitzaci\u00f3 similars a qualsevol altre sistema din\u00e0mic. Posseeix estats que l\u2019atreuen, i es produeixen transicions d\u2019un estat a un altre en funci\u00f3 de la forma en qu\u00e8 aquest sistema interactua i s\u2019autoorganitza amb l\u2019entorn. En les transicions es produir\u00e0 una p\u00e8rdua d\u2019estabilitat i apareixeran les denominades fluctuacions cr\u00edtiques. Aquests fen\u00f2mens es van estudiar durant l\u2019execuci\u00f3 de tota mena de tasques c\u00edcliques i posteriorment de tasques ac\u00edcliques i de cooperaci\u00f3-oposici\u00f3 entre persones. Aquestes investigacions van influir en les teories d\u2019aprenentatge i control motor i en les ci\u00e8ncies de l\u2019activitat f\u00edsica i l\u2019esport.<\/p>\n\n